Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la seva ciutat natal entre el 1946 i el 1950 i prosseguí els seus estudis al Conservatori de Música de Moscou Membre de l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou entre el 1968 i el 1970, les seves recerques en el camp de la música electroacústica són les que li han donat fama en l’àmbit europeu Interessat en un primer moment en la utilització de material melòdic popular, la seva obra evolucionà posteriorment cap al serialisme i els mètodes aleatoris L’experimentació tímbrica, l’ús de mitjans electrònics i les tècniques poc convencionals a l’hora de tocar els…

Estudià a Stuttgart, i posteriorment a Hannover amb H Deinzer H von Karajan la cridà a la Filharmònica de Berlín, però hi hagué de renunciar per l’oposició de molts dels membres de l’orquestra Ha estat convidada a tocar com a solista amb més de 150 orquestres de tot el món És intèrpret habitual de música de cambra i ha collaborat amb altres artistes, com B Canino, A Kontarsky, G Kremer, H Schiff i S Vegh El 1983 fundà el Trio Clarone amb el seu germà Wolfgang i el seu marit, R Wehle Compositors com E Denisov, H Genzmer i N Castiglione li han dedicat obres Des del 1993, Meyer és…

Estudià al Conservatori de Moscou, on fou alumne de M Culaki i E Denisov El 1985 guanyà el premi del Concurs de la Unió de Compositors, per la seva Simfonia núm1, "Guernica" , i el 1989 guanyà el Guido d’Arezzo amb Ave Maria Si bé al començament s’adscriví a un corrent quasi clàssic dins el llenguatge postserial, posteriorment ha anat eixamplant les possibilitats combinatòries, tant tímbriques com estilístiques Amb la microsimfonia Gènesi 1989, l’estructura deixà pas a la textura, com en el Concert per a oboè 1988 Com a compositor ha anat concentrant la seva obra en petits…

Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i…

Començà a rebre lliçons de violí del seu pare i del seu avi, tots dos professors del Conservatori de Riga, quan només tenia quatre anys A setze anys fou guardonat amb el primer premi d’un concurs de violí a la seva ciutat natal El 1965 es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb David Ojstrakh al conservatori El 1967 obtingué la medalla de bronze al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica i tres anys després fou primer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou El 1981 fundà el Festival de Música de Cambra de Lockenhaus Àustria Ha mostrat sempre interès per la música…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…

Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres…

Música culta El cant monòdic — znamennyj de znam’a , ’signe’—, la primera manifestació de la música culta russa, aparegué a la Rus’ de Kíev a conseqüència de la cristianització del país l’any 988 Fou desxifrable a partir del segle XVI, i s’anotava amb neumes d’origen bizantí Les anotacions més antigues daten del final del segle XI Hi hagué sis cants monòdics més segles XV-XVII, amb les seves característiques melòdiques i tímbriques kondakarnoje penije en part encara per desxifrar, demestvennoje penije , putevoje penije , el de Kíev i els anomenats búlgar i grec Al segle XVI nasqué una…