Resultats de la cerca

L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de…

Així com els récits separaven el ballet en actes, les entrées separaven els actes en escenes El terme entrée també apareix al final del segle XVII en la suite instrumental per a designar una peça que imitava l’estil de les entrées de l' opéra-ballet o, com a sinònim d’obertura o preludi, per a designar la peça amb la qual començava entrada

En l’orgue barroc peninsular del segle XVIII podia designar solament el conjunt de jocs de llengüeta trompetes, baixons, clarins, etc situats a les façanes de l’instrument, tant la principal com la posterior llengüeteria de façana En els grans instruments, del mateix segle o posteriors, també pot designar el conjunt dels jocs de llengüeta interiors propis de cada teclat, conjunts que s’utilitzen per a dialogar entre si

Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant

Tessitura del baix © Fototecacat/ Jesús Alises Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta baixa, saxòfon baix- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més greu que s’anomena contrabaix També pot designar cadascun dels sons més greus d’un instrument, per la qual cosa s’utilitza sovint el plural -els baixos de la guitarra-, o fer referència a un so o un instrument afinats per sota del to degut o establert S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura,…

Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma…

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota