Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ray Nance
Música
Trompetista, cornetista i violinista nord-americà.
Inicià els estudis de piano, violí, percussió i trompeta a partir de sis anys Del 1932 al 1937 dirigí un sextet a Chicago Després treballà a les orquestres d’Earl Hines i Horace Henderson, abans d’entrar a la de Duke Ellington el 1940, en substitució de Cootie Williams Llevat d’una breu interrupció el 1944, Nance romangué amb Ellington fins el 1963 com a trompetista i violinista Interpretant aquest últim instrument cal destacar-ne els enregistraments Moon Mist 1942 i Come Sunday 1958 Com a trompetista heretà el paper d’especialista en tècnica wa-wa -detingut anteriorment per…
Joan Bros i Bartomeu
Música
Compositor català.
Començà l’aprenentatge musical com a escolà de cant de la catedral de Tortosa Posteriorment es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Francesc Queralt, mestre de la catedral Ben aviat pogué assumir les funcions de mestre segon de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona i organista de l’església de Sant Sever, època en què començà a posar de manifest el seu talent amb la composició del Lauda Jerusalem a vuit veus, el Domine non est a dotze veus i l’oratori El juicio universal , estrenat el 1804 El 1807 guanyà per oposició la plaça de mestre de capella de Màlaga, de la qual…
música de Sofia
Música
Música desenvolupada a Sofia (Bulgària).
Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
Josep Anselm Clavé i Camps
Música
Director de cors i compositor català.
Vida Nasqué en una família modesta però relativament ben situada A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Aleshores s’oferí com a músic a diversos cafès de Barcelona i es dedicà a cantar i compondre cançons que després aplegà sota el títol El cantor de las hermosas Durant els anys…
Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič

Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1 Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…
,