Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Dietrich Fischer-Dieskau
Música
Baríton alemany.
Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg…
Wolfram Rieger
Música
Pianista alemany.
Inicià els estudis de piano amb els seus pares i els continuà amb Konrad Pfeiffer a Ratisbona Atret aviat pel lied , amplià la seva formació en aquest sentit a la Hochschule für Musik de Munic amb Erik Werba i Helmut Deutsch Després de graduar-se el 1987, rebé lliçons magistrals d’Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer-Dieskau El mateix any 1987 començà a impartir classes a la Hochschule für Musik, centre d’on el 1991 esdevingué cap del departament de lied A partir del 1998 ocupà el mateix càrrec a l’Escola Superior de Música Hans Eisler de Berlín Així mateix, ha treballat d’…
Matthias Goerne
Música
Baríton alemany.
Inicià la seva formació i carrera musical com a membre integrant del cor de nens de l’Òpera de Weimar El 1985 estudià a Leipzig amb H Beyer i posteriorment ho feu amb D Fischer-Dieskau i E Schwarzkopf En 1989-90 guanyà diversos premis d’interpretació de lied El 1990 cantà a Leipzig la Passió segons sant Mateu de JS Bach, sota la direcció de K Masur, i a partir d’aleshores inicià una reeixida carrera en sales de concerts i teatres d’òpera alemanys, on ha centrat el seu repertori en el món del lied , l’oratori i l’òpera del segle XX Membre integrant de la companyia de l’Òpera de…
Karl Engel
Música
Pianista suís.
Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest…
Irwin Gage
Música
Pianista nord-americà.
Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a…
Gerald Moore
Música
Pianista anglès.
Després d’haver iniciat estudis musicals a l’escola de música de Watford, el 1913 emigrà amb la seva família al Canadà, on Moore estudià al Conservatori de Toronto Més endavant retornà a Anglaterra i Sir Landon Ronald li aconsellà que es dediqués a l’acompanyament Des del 1925 acompanyà John Coats, i el 1926 oferí el primer concert a Londres Al llarg de la seva trajectòria acompanyà els cantants més prestigiosos de la seva generació, com F Šal’apin, F Leider, E Schumann, H Hotter i, especialment, Kathleen Ferrier Més tard tocà amb Victòria dels Àngels, J Baker, Ch Ludwig, D Fischer-…
Murray Perahia
Música
Pianista nord-americà.
Inicià els estudis de piano a tres anys i posteriorment continuà la seva formació a la High School of Performing Arts i també a la Mannes School of Music de Manhattan, on cursà composició i direcció d’orquestra amb C Bamberger Més endavant estudià de manera autodidàctica, amb lliçons puntuals de mestres com M Horszowski i A Balsam El 1967 actuà en el Festival de Música de Marlboro, juntament amb Rudolf Serkin, Alexander Schneider i Pau Casals Un any més tard debutà al Carnegie Hall El 1972 guanyà el Concurs Internacional de Piano de Leeds Alterna la interpretació com a solista i com a membre…
Eugen Jochum
Música
Director d’orquestra alemany.
De nen tocava l’orgue a l’església, mentre es formava musicalment al Conservatori d’Augsburg amb el seu germà, el futur compositor Otto Jochum El 1922 inicià els estudis de composició i direcció S Hausegger, el seu mestre de direcció, l’introduí com a corepetidor a l’Òpera de Munic Entre el 1926 i el 1929 estudià i treballà a l’Òpera de Kiel, on collaborà en una cinquantena d’òperes Després d’un periple que el dugué a Mannheim 1929-30 i Duisburg 1930-32, el 1932 fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, i dos anys més tard fou reclamat a l’Òpera d’Hamburg i a l’Orquestra…
Wolfgang Sawallisch
Música
Director d’orquestra i pianista alemany.
Format al conservatori de Munic i a Salzburg amb Igor Markevič, debutà el 1947 a Augsburg, el 1953 al capdavant de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín —un dels directors més joves que mai l’han dirigida— i el 1957 a la Scala de Milà Entre d’altres, ocupà els càrrecs de director principal de les orquestres Simfònica de Viena 1960-70, Filharmònica d’Hamburg 1961-73 i Suisse Romande 1973-80, i del 1971 al 1992, de l’Òpera Bavaresa, que convertí en el centre de la seva activitat artística Fou també destacada la seva participació al Festival de Bayreuth 1957-62 Del 1992 al 2003 dirigí l’Orquestra…
,
Aribert Reimann
Música
Compositor i pianista alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín 1955-59 i musicologia a Viena 1958, i cap al final dels anys cinquanta començà a distingir-se com a pianista especialitzat en lieder , tot acompanyant cantants com D Fischer-Dieskau Com a compositor conreà al principi el serialisme, al qual renuncià per a adoptar formes més tradicionals En les seves obres és palesa la influència d’A Webern pel que fa a la complexitat, l’organització estricta del material musical i l’economia del llenguatge Tot i així, en obres com el cicle de cançons Engführung ‘Pas estret’, 1967 P Celan domina una…
,