Resultats de la cerca

La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama

Estudià música i cant a Nàpols i a la Scuola della Scala, a Milà Debutà el 1950 i ben aviat s’especialitzà en papers per a baix còmic, destacant sobretot en personatges rossinians Don Basilio, Don Magnifico, Mustafà, etc i mozartians Don Alfonso, Bartolo, etc, que interpretà sota les batutes més notables Actuà en teatres d’arreu del món Milà, Glyndebourne, Salzburg, Barcelona, Dallas, Londres, Nova York, etc, i intervingué en diverses produccions cinematogràfiques dirigides per JP Ponnelle, com ara Così fan tutte 1988 Com a director d’escena fou responsable d’una trentena de produccions…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes…

Nen prodigi, a l’edat de tres anys cantava en públic i quan en tingué vuit publicà la seva primera obra, Capricci puerili 1667, per a violí, clavicèmbal, arpa i altres instruments A deu anys inicià una brillant carrera com a contralt en el món operístic Del 1686 al 1695 treballà a la cort de Parma i el 1696 fou mestre de capella a Ansbach El 1702 fou nomenat músic virtuós de cambra i de capella del príncep Ferran de Toscana Pistocchi assolí una fama considerable com a cantant i com a mestre Entre els seus alumnes hi havia A Bernacchi, AP Fabri i GB Martini Compongué òperes, oratoris i…

Es formà musicalment al Conservatori de Praga, i estudià musicologia, estètica i filosofia a la universitat de la capital txeca, on es doctorà el 1933 Famós intèrpret d’oboè, el 1928 fundà el Quintet de Vent de Praga, amb el qual tocà durant vint-i-set anys També treballà com a oboista en l’Orquestra Filharmònica Txeca 1930-33, i del 1934 al 1943 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Praga En 1934-46 dirigí la Societat coral Hlahol de Praga, que actuava acompanyat de l’Orquestra Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga en obres simfonicocorals, habitualment dirigides…

Estudià al Del Mar College i debutà el 1958 a Nova York amb un recital de lieder El 1961 es traslladà a Europa i fou contractada per l’Òpera de Colònia per a interpretar-hi petits papers, fins que passà a formar part de la companyia de l’Òpera de Hannover, amb la qual feu de Pamina a La flauta màgica de WA Mozart El 1964 fou contractada a Salzburg, on es presentà sovint en papers d’òperes mozartianes dirigides per Herbert von Karajan S’ha presentat, amb igual èxit, al Bol’šoj de Moscou, la Scala de Milà, on debutà el 1972 amb la Micaela de Carmen , el Covent Garden de Londres i a Bayreuth,…

Aquesta denominació s’utilitza habitualment per a establir una doble categorització en la formació de les escales pentatòniques, sobretot en els corrents anglosaxons que entenen la definició de l’escala de manera quantitativa, és a dir, com a sumatori de les altures diferents presents en la línia melòdica Els corrents europeus no consideren tan vàlida aquesta divisió, atesa la seva concepció clàssica Riemann del pentatonisme definit sense semitons, la qual cosa els porta a interpretar les escales pentatòniques hemitòniques com a tipus d’un pentatonisme complex C Brailoiu en el qual la…

La primera referència documentada de l’activitat musical de la família Fugger data del segle XV Sota la seva protecció, l’antiga ciutat impe-rial d’Augsburg es convertí, durant el Renaixement, en un important centre d’activitat artística, literària i musical En el període comprès entre el final del segle XVI i el principi del XVII, importants músics visqueren a Augsburg i desenvoluparen la seva activitat gràcies a aquesta família El testimoni del seu mecenatge artístic consta en les dedicatòries dirigides a alguns dels seus membres que apareixen en moltes colleccions de música…

Essent encara un infant es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on combinà els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una feina de grum a l’Hotel Colón Debutà al Teatre Goya de la ciutat comtal el 1931 amb unes aplaudides funcions de La favorita , de G Donizetti, i poc després interpretà la mateixa obra al Teatre Olímpia al costat de M Valverde i H Lázaro Tornà a actuar a Barcelona després d’haver-ho fet a Como els anys 1933 i 1934 El 1936 cantà Aïda en unes funcions a l’aire lliure a València i la temporada 1936-37 debutà amb La forza del destino , de G Verdi,…

Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els bosquetans',…