Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Henry Thomas Smart
Música
Organista i compositor anglès.
Membre d’una nissaga de músics, es formà musicalment amb el seu pare i estudià lleis per tal de dedicar-se a l’advocacia, però el 1836 es decantà per la música i esdevingué organista de la parròquia de Blackburn En aquesta època començà a compondre les primeres obres per als serveis religiosos Fou molt reconegut com a organista, sobretot en la seva pràctica d’acompanyant dels serveis anglicans en diferents parròquies, com les londinenques de Saint Philip i de Saint Pancras Destacà també com a dissenyador d’orgues, entre els quals els de Leeds i el de la parròquia de Saint Andrew…
Josep Mainar i Pons
Música
Musicòleg i historiador català de l’art.
Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres…
sonologia
Música
En la teoria de la música, la ciència de l’artificial en contraposició amb el terme sonètica, o la ciència del real (Otto Laske).
Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la…
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…