Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
tenuto
Música
Indicació d'articulació, derivada del participi del verb italià tenere ('tenir, portar, mantenir') i sovint escrita en la forma abreujada (ten.), que prescriu que després o en meitat d’un passatge en el qual la durada de les notes ha estat escurçada cal donar a la nota o les notes afectades pel tenuto el seu valor complet.
Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de FJ Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic en la Masurca , opus 17, núm 4, de F Chopin la indicació ten apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo , en el marc d’una interpretació rubato En Sursum corda de F Liszt…
Gemma Romanyà i Valls
Música
Empresària catalana.
Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar…
doblatge
Música
Des del punt de vista tímbric, instrumentació d’una mateixa melodia o part melòdica amb més d’un instrument, bé a l’uníson o bé a altres intervals (generalment l’octava).
Els doblatges poden ser amb timbre únic és a dir, quan dos instruments iguals o més toquen una mateixa línia melòdica o amb timbres diferents sobreposats quan dos instruments diferents o més toquen una mateixa línia melòdica En el cas que el doblatge sigui amb timbres diferents sobreposats, aquests poden ser identificables quan els diferents timbres no es confonen i continuen essent recognoscibles o no identificables quan els diferents timbres es fusionen entre ells i en formen un de nou Així com en els dos primers casos el doblatge és útil essencialment per a reforçar una part melòdica, en…
messa di voce
Música
Terme de dinàmica i ornamentació que indica que s’ha de fer un crescendo i tot seguit un diminuendo mentre s’allarga la nota en una sola respiració.
Equival a l’execució successiva de dos reguladors L’origen d’aquesta expressió, que es pot traduir per collocació o impostació de la veu, cal buscar-lo en els mestres de cant italians del segle XVIII, època del bel canto , en la qual el seu ús tenia dos objectius d’una banda era un bon exercici per a aprendre a controlar l’emissió de la veu, i de l’altra servia per a adornar les àries cantades, en les quals cada nota llarga s’interpretava amb una messa di voce , per donar més bellesa al cant La característica d’aquestes àries, anomenades aria di portamento , eren les notes llargues i lligades…
música programàtica
Música
Música a la qual el seu autor vol donar un significat de tipus poètic, filosòfic o descriptiu.
El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els títols dels moviments de la Simfonia…
Cercle Manuel de Falla
El Cercle Manuel de Falla l’any 1949: d’esquerra a dreta, Albert Blancafort, J.E. Cirlot, Àngel Cerdà, Joan Comellas i Manuel Valls
© Fototeca.cat
Música
Grup de compositors format a Barcelona l’any 1947 gràcies a l’ajut de l’Institut Francès d’aquesta ciutat.
El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó…
,
entonació
Música
Acció d’emetre una nota o una sèrie de notes per part de la veu humana o també d’un instrument (més aviat els d’arc o de vent, en els quals l’afinació depèn de l’intèrpret, i no aquells, com l’orgue o el piano, en què es fixa prèviament).
Entonar pot significar simplement ’cantar', però en un sentit més específic del terme representa el fet de donar a cada so la seva alçada adequada, la qual cosa dependrà del tipus d’afinació utilitzada per a l’estil de música en concret
entrada
Música
En la interpretació d’una peça, moment en què comença o recomença (després d’una pausa) una veu o part.
Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'
Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana
Música
Associació creada l’any 1988 per a agrupar els músics que, en la seva feina, s’expressen normalment en català.
L’objectiu no era altre que el de donar a conèixer el treball dels seus membres i aconseguir el reconeixement de les administracions públiques i els mitjans de comunicació El seu primer president fou Joan Soler Boronat Bibliografia Complement bibliogràfic Catàleg 1994 , ACIC, Associació de cantants i intèrprets professionals de llengua catalana, Barcelona 1994
New Music Manchester Group
Música
Grup de músics anglesos (també coneguts com a Manchester Group) que a la dècada del 1950 s’uniren amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la interpretació de les obres modernes, especialment les de la Segona Escola de Viena, virtualment absents de la vida musical anglesa.
Els seus integrants foren els aleshores joves compositors Peter Maxwell Davies , Harrison Birtwistle i Alexander Goehr , juntament amb el pianista John Ogdon , tots ells alumnes del Royal Manchester College of Music Encara que el grup deixà d’existir com a tal relativament aviat, fou d’una gran importància per a poder donar sortida a les inquietuds dels seus membres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina