Resultats de la cerca

Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la…

S’inicià en la música amb RM Glière al Conservatori de Kíev entre el 1916 i el 1919 Emigrà amb la seva família tot fugint de la Revolució i visqué successivament a Constantinoble 1920-21, Nova York 1922-24, París 1924-25 i Londres 1926-29 El 1924, Serge de Diaghilev li encarregà la composició del ballet Zéphyr et Flore , que s’estrenà a Montecarlo el 1925 El 1929 s’establí definitivament a Nova York, on estudià orquestració El 1936 obtingué la nacionalitat nord-americana i el 1948 fundà la Societat per a la Música Oblidada Com a compositor conreà dos estils ben diferenciats, un per a les…

D’adolescent treballà professionalment a Boston El 1927 s’installà a Nova York i entrà a l’orquestra de Duke Ellington com a intèrpret de saxo alt i clarinet Les orquestracions d’Ellington demanaven saxòfon baríton i Carney l’adoptà, creant un so i un estil per a aquest instrument ingrat i llavors molt poc desenvolupat Fou, doncs, el saxofonista baríton per excellència, i una de les veus indispensables del so de l’orquestra de Duke Ellington, on romangué fins el 1974, any de la mort d’ambdós

Actiu des dels anys cinquanta, l’addicció a les drogues dificultà la seva carrera i no enregistrà cap títol fins l’any 1961, en l’àlbum collectiu Sounds of Synanon , produït des d’un centre de rehabilitació de toxicòmans de Synanon Després romangué més aviat a l’ombra fins el 1973, any en què firmà un contracte amb el segell Pablo i enregistrà Virtuoso , el seu primer disc en solitari Poc després inicià una extensa llista d’enregistraments amb artistes com Oscar Peterson Porgy & Bess 1976, Ella Fitzgerald Take Love Easy 1973, Count Basie Kansas City Five 1977 i Duke…

Visqué a Nova York des dels sis anys, i aprengué el trombó i després la corneta Des del 1920 actuà professionalment amb Mamie Smith i d’altres, i el 1923 entrà als Washingtonians, que al cap de poc es convertiren en la Duke Ellington Orchestra Hagué d’abandonar Ellington el 1929, i durant els seus últims anys de vida treballà amb Noble Sissle i Zutty Singleton Miley, que havia estat influït per Joe King Oliver i Johnny Dunn, posseïa una profunda expressivitat i desenvolupà la interpretació amb sordina wa-wa Contribuí a la creació de l’estil i el so de l’orquestra de Duke…

Músic dotat d’una extensa i completa formació, el 1938 oferí a Duke Ellington una composició seva Ellington, profundament impressionat, l’any següent l’incorporà a la seva orquestra com a arranjador, compositor associat i segon pianista L’estreta i empàtica collaboració que tots dos músics mantingueren al llarg de quasi tres dècades fa difícil precisar les aportacions de cadascú, però cal estimar que Strayhorn fou en bona part responsable del so de la banda, per a la qual compongué una gran quantitat de cançons, com Take the ’A’ Train 1941 i Satin Doll 1954 De les balades de…

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…

El 1944 supervisà la producció de la pellícula Jammin’ the Blues G Mili El mateix any començà l’organització de Jazz at the Philharmonic JATP, concerts presentats com a jam-session amb solistes selectes És considerat un dels pioners en l’establiment de concerts de jazz Durant dècades les seves gires recorregueren el món, presentant tot un seguit d’artistes, sobretot Ella Fitzgerald, Oscar Peterson i Duke Ellington A partir del 1973, els concerts s’anomenaren Pablo, coincidint amb la creació del segell discogràfic que duu aquest nom Pel que fa a la seva activitat discogràfica, s’…