Resultats de la cerca

El terme fou introduït per Ursula Günther el 1963 a partir de referències trobades en el Tractatus de diversis figuris de Philippus de Caserta Designa la música -essencialment profana, molt complexa i elitista- produïda, especialment a la cort papal d’Avinyó i a les corts del sud de França, a la Corona d’Aragó i a Xipre, des de la mort de Machaut, el 1377, fins a l’aparició de Guillaume Dufay i de les primeres formulacions del Renaixement musical Alguns dels seus principals cultivadors foren Jacob de Senleches, Solage, Pierre de Molins, Matteo da Peruggia i Johannes Ciconia

És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil…

Vida Del 1892 al 1900 estudià al Conservatori de Moscou, amb Sapel’nikov i Safonov piano i amb A Arenskij i S Tanejev composició, i en sortí amb el cobejat Premi Rubinstein Com a pianista efectuà diverses gires per Europa al principi de segle Durant els períodes 1909-10 i 1914-17 ensenyà al mateix conservatori, períodes separats per una etapa dedicada exclusivament a la composició El 1921 abandonà Rússia per sempre només hi tornà el 1927 per fer-hi una sèrie de memorables concerts i es traslladà a Berlín Durant els anys vint i trenta oferí concerts als Estats Units, França, el Canadà i…

Molt renovat entre els anys 1900 i 1903, conserva un extraordinari conjunt d’art modernista, on destaquen les decoracions d’Alexandre de Riquer rebedor i escriptori i de Josep Pascó la Peixera, amb un notable escalfapanxes, les pintures murals d’Oleguer Junyent la Peixera i Josep Pey sala de diaris, els vitralls wagnerians de J Pey i O Junyent, la Rotonda dissenyada i decorada per Ramon Casas amb dotze magnífics plafons de tema musical i femení, la collecció de pintura amb obres de R Casas, Ll Masriera, J Brull, M Urgell, S Rusiñol, F Miralles, J Cusachs i R Canals, entre d’altres, l’…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…

A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…

Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…