Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
cremallera
Música
Mecanisme situat a l’extrem d’alguns arcs (arc) per a tibar-ne les cerres.
Consisteix en una peça longitudinal dentada a la qual hom fixa la nou mitjançant un sistema d’àncora Fou emprada sobretot en els arquets del segle XVIII
síncope

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que resulta d’atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant fer-ho, a continuació, coincidint amb l’accent mètric immediatament posterior.
La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de…
block chords
Música
En jazz, sèrie d’acords sense ornaments, sovint rics en dissonàncies, amb disposicions àmplies, i movent-se en paral·lel.
Aquesta tècnica és emprada particularment per pianistes, però també es dona en arranjaments per a vent Els pianistes Milt Buckner i George Shearing popularitzaren una mena especial de block chords coneguts com a locked hands
instruments de vent
Música
Terme emprat en la classificació tradicional dels instruments (classificació delsinstruments) per a anomenar els aeròfons en general (aeròfon).
Des de l’antiguitat, aquest mot designava els instruments que produeixen el so mitjançant l’aire insuflat des dels pulmons de l’intèrpret Els músics que els tocaven rebien sovint el nom de "joglars de boca" Aquesta classificació, emprada fins al principi del segle XX, s’imposà per raons d’utilitat pràctica i per les connotacions gremials que tenia en les diferents èpoques Fins al segle XVII, els músics de vent gaudien d’una categoria superior als de corda, situació que es capgirà en imposar-se la corda com a base sonora de l’orquestra En aquesta classificació tradicional, emprada encara en l’…
melopea
Música
Paraula derivada del mot llatí melopoeia, i aquest, del grec melopoiía (de mélos, ’membre, articulació; música’ i poiéo, ’fer') que s’utilitzava per a designar la composició melòdica (posar música a un text poètic) per oposició a ritmopea, que designava la composició rítmica.
Per extensió, s’utilitza per a referir-se a la declamació musical emprada pels antics grecs i també com a sinònim de melodia , per bé que sovint s’empra per a expressar que una melodia és poc inspirada i monòtona
shake
Música
Efecte (literalment ’sacseig') produït en sacsejar un instrument de vent metall contra els llavis mentre es toca.
El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz
diàleg
Música
En la música vocal dels segles XVI al XVIII, versió musical d’un text dialogat que, amb acompanyament instrumental o no, era cantat per dos o més solistes, solista i cor o, fins i tot, dos o més cors.
Emprada ja en la frottola i el madrigal, la tècnica del diàleg trobà en el recitatiu d’òpera un terreny especialment fèrtil Parallelament es desenvolupà el diàleg amb text religiós, molt utilitzat en la cantata i l’oratori, sobretot pels compositors alemanys JH Schein, S Scheidt, H Schütz i JS Bach Per extensió, el terme s’aplica també fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
tíbia
Música
Instrument de vent de doble llengüeta del món romà, de tipus i funcions similars a l'aulos grec, generalment construït amb secció cònica i doble cos divergent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta i tub cònic La tíbia adquirí un paper molt important en la vida musical romana, i fou emprada en moltes manifestacions públiques de caràcter religiós o festiu, i també al temple i al teatre els seus intèrprets s’agruparen en una organització gremial En l’època hellenística, els romans perfeccionaren els diferents tipus de tíbia a partir dels instruments grecs, augmentant-ne el nombre de forats i creant nous models, sobretot de més greus, alguns dels quals arribaren a tenir un metre de llargada
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora
Nicolau Sabòli
Música
Poeta i compositor provençal.
Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina