Resultats de la cerca

Es mostren 41 resultats

semiminima

Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIV al XVII i que equival a la meitat d’una minima, d’on prové el seu nom.
Aparegué, com la minima , al segle XIV En la notació de l' ars nova es representa com una minima amb un ganxo a la part superior dreta En la notació blanca del Renaixement s’indica indistintament amb el cap negre o blanc El seu silenci és com el de la minima , però amb un traç horitzontal a la part superior dreta Equival a la negra actual
Gran enciclopèdia de la música

maxima

Música
El més llarg dels valors emprats tant per la notació de la música medieval com per la del Renaixement.
Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons que es tracti…
Gran enciclopèdia de la música

prokimen

Música
En la litúrgia bizantina, cant que precedeix una lectura de l’Antic o del Nou Testament i que consisteix en uns versets de salm, un dels quals serveix de tornada.
En grec rep el nom de prokeímenon Equival al gradual de la litúrgia romana
Gran enciclopèdia de la música

sol

Música
Cinquena nota de l’escala de do M.
La síllaba sol també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra G del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

fa

Música
Quarta nota de l’escala de do M.
La síllaba fa també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra F del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

mi

Música
Tercera nota de l’escala de do M.
La síllaba mi també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra E del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

re

Música
Segona nota de l’escala de do M.
La síllaba re també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra D del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

C

Música
En la notació musical moderna, signe equivalent a l’indicador mètric de 4/4 i que se situa en el pentagrama immediatament a continuació de la clau i l’armadura.
Deriva del signe del semicercle que indicava, en la música   mensural , el tempus imperfectus o binari tempus , per oposició al signe del cercle, que indicava el tempus perfectus o ternari El signe C equival a l’indicador mètric de 2/2 alla breve
Gran enciclopèdia de la música

do

Música
Primera nota de l’escala de do M.
El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès La síllaba do també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra C del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

assai

Música
Adverbi que sovint acompanya certes indicacions de tempo -allegro assai, largo assai- per a indicar el superlatiu.
Tot i que en la seva accepció més corrent equival a ’molt', en alguns casos - Dictionaire de Brossard 1703, o Dictionary de Stainer i Barret final del segle XIX, entre d’altres- el terme agafa el significat de ’bastant', possiblement per influència del mot francès assez 'bastant'
Gran enciclopèdia de la música