Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
música de Gàmbia
Música
Música desenvolupada a Gàmbia.
Gàmbia és una societat multiètnica i multicultural Els grups manding, wòlof, serer i diola conviuen en una extensió de territori relativament petita Les llengües més esteses són el manding i el wòlof La majoria de la població és musulmana Àfrica musulmana i la resta es reparteix entre el catolicisme, el protestantisme i les religions animistes Àfrica negra
cítara
Música
Terme aplicat a diversos instruments cordòfons del gènere cítara sense mànec, és a dir, amb cordes diferents i de llargada fixa per a cada nota.
S’anomenen així malgrat la confusió que pot comportar respecte a la categoria de classificació vegeu cítara1 A més de ser un terme alternatiu per a designar el cistre, serveix per a denominar dos grups d’instruments els derivats de l’antiga kithara grega i els instruments ètnics construïts amb una taula harmònica sobre la qual es fixa un joc de cordes paralleles Aquests tipus d’instruments ètnics es troben gairebé en totes les cultures tradicionals d’Europa, Àfrica i Àsia Enmig d’aquesta gran varietat, els instruments més significatius són la cítara de vara, amb les cordes esteses al llarg d…
viola d’amor

Viola d’amor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia Instrument de la…
banjo

Banjo Gibson de cinc cordes
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, de mànec llarg amb trasts i caixa de ressonància circular coberta d’una membrana feta de pell o de plàstic.
Es toca polsant les cordes amb els dits o amb l’ajut d’un plectre En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec El model més comú té cinc cordes metàlliques, quatre d’esteses al llarg de tot el mànec, fixades al claviller, i una de més curta -la més aguda-, fixada en una clavilla especial, encastada directament al mànec a l’alçada del cinquè trast curiosament, malgrat ser la més aguda, està situada al costat del mànec que normalment ocupa el bordó Les afinacions més corrents són sol2 do1 sol1 si1 re2 i sol2 re1 sol1 si1 re2 El banjo actual és un model…
tambor
Tambor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme que designa qualsevol instrument membranòfon de percussió format per una o dues membranes vibratòries esteses en una o dues obertures d’una caixa de ressonància, de formes i materials molt diversos.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió En un sentit encara més ampli, qualsevol instrument constituït per una cavitat tancada per una o diverses superfícies elàstiques cas en què l’instrument seria classificat com a membranòfon o rígides l’instrument seria classificat com a idiòfon que sonen en ser percudides per un o diversos objectes relativament durs, sigui el peu o la mà de l’instrumentista, una pedra, una baqueta, etc Segons la quantitat de membranes de què disposen, els tambors poden classificar-se en tambors d’una o de dues membranes Entre els primers abunden…
viola d’arc

Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…
música de Polònia
Música
Música desenvolupada a Polònia.
Música culta Per a situar el naixement de l’estat polonès cal recular fins al segle X, a l’època de Miecislau I ~960-992, considerat el seu fundador Miecislau i el seu poble es convertiren al cristianisme i se sotmeteren a l’autoritat de la Santa Seu, fet que els garantia la protecció de Roma contra l’amenaça germànica Els seus successors anaren afegint nous territoris a Polònia, i Boleslau III Bocatort 1102-38 dividí el regne entre els fills, cosa que afavorí la fragmentació del país en una vintena de ducats quasi independents i la progressiva penetració germànica La reunificació territorial…