Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
música d’Estònia
Música
Música desenvolupada a Estònia.
Música culta La seva història ha estat condicionada per les contínues invasions dels pobles veïns Per aquesta raó, l’Església i les classes dominants estrangeres foren els principals nuclis al voltant dels quals es desenvolupà l’activitat musical És a partir del segle XVII que es tenen notícies realment concretes El 1632 es creà la Universitat de Tartu, que aviat fou escenari de concerts i representacions de comèdies musicals, i durant el segle XVIII les representacions d’òpera eren habituals a les principals ciutats Tanmateix, no fou fins al segle XIX que començà a detectar-se una autèntica…
Neeme Järvi
Música
Director d’orquestra estonià.
Es graduà a l’Escola de Música de la seva ciutat natal, on estudià percussió i direcció de cor Del 1955 al 1960 amplià la seva formació al Conservatori de Leningrad i s’especialitzà en direcció operística i orquestral Debutà el 1955 amb l’Orquestra d’Estònia, i el 1963 fou nomenat director de l’Orquestra de la Radiotelevisió d’Estònia i fundà l’Orquestra de Cambra de Tallinn El 1971 obtingué el premi de direcció d’orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Malgrat que entre el 1976 i el 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Estat d’Estònia, fou convidat a dirigir orquestres i òperes…
Eduard Tubin
Música
Compositor i director d’orquestra estonià naturalitzat suec.
El seu pare, pescador i sastre, era amant de la música i tocava la trompeta i el trombó en una banda local Tubin inicià la seva formació musical a Tartu amb H Eller i la completà a Tallinn amb A Kapp Posteriorment es traslladà a Budapest, on estudià amb Z Kodály A partir del 1932 començà a dedicar-se a la direcció orquestral, tasca que compaginà amb la de professor de composició al conservatori de la seva ciutat natal El seu interès per la música popular estoniana el portà a compondre el primer ballet estonià, El Goblin , amb llibret d’E Saarik També escriví Suite sobre tonades…
Udo Kasemets
Música
Compositor estonià naturalitzat canadenc.
Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men, Minds and…
P’otr Ivanovic Jurgenson
Música
Editor rus d’origen estonià.
Estudià música a Sant Petersburg amb M Bernard, i el 1859 s’establí a Moscou on, dos anys més tard, amb l’ajuda de N Rubinstein, creà una editorial amb el seu nom, negoci que posteriorment amplià amb una impremta Amb el temps anà comprant petites editorials, com ara Bernard, adquirida el 1885, o Sokolov, el 1896 Aviat es convertí en l’empresa editora de música més important de Rússia, amb una sucursal a Leipzig Contribuí notablement a la difusió de la música russa de la segona meitat del segle XIX Publicà, entre d’altres, moltes obres de PI Cajkovskij, Rubinstein, M Glinka, N Rimskij-Korsakov…
Käbi Laretei
Música
Pianista sueca d’origen estonià.
Inicià els estudis al Conservatori de Tallinn Durant la Segona Guerra Mundial, refugiada a Suècia, fou alumna de la pianista hongaresa Annie Fischer a Estocolm Debutà el 1946 a la capital sueca i posteriorment continuà els estudis a Suïssa amb Edwin Fischer, Anna Hirzel Langenhan i Paul Baumgartner Finalment clogué la seva formació a Stuttgart amb Marieluisa Strub Moresco El seu repertori inclogué un gran nombre d’obres d’autors contemporanis, i fou especialment notable la seva interpretació de Ludus tonalis , de Paul Hindemith, que estrenà al Carnegie Hall i posteriorment enregistrà en disc…
Heino Eller
Música
Compositor estonià.
Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions usà elements…
Velio Tormis
Música
Compositor estonià.
Fill d’un granger afeccionat a la música, quan tenia sis anys s’inicià en la pràctica musical al cor de l’església del seu poble natal Aquest contacte amb la música coral des de la infantesa fou determinant en la trajectòria compositiva de Tormis, el qual es mostrà sempre interessat per la polifonia vocal El 1956 es diplomà al Conservatori de Moscou, on fou alumne del compositor rus Vissarion Šebalin Del 1955 al 1960 es dedicà a la docència a l’Escola de Música de Tallinn i entre el 1956 i el 1969 fou membre de la Unió de Compositors Estonians Estudiós del folklore del seu país, arranjà …
Knudåge Riisager
Música
Compositor danès.
Es formà musicalment a Copenhaguen amb els compositors Otto Malling i Peder Gram, i parallelament feu la carrera de dret Un cop acabada la formació universitària, es traslladà primer a París, on estudià amb A Roussel i P Le Flem, i més tard a Leipzig La seva estada a París fou decisiva per a la seva carrera compositiva, i la influència de la música francesa és perceptible en la producció d’aquest compositor L’extensa obra de Riisager inclou música vocal, ballets, cinc simfonies i sis quartets de corda Les seves obres més conegudes són els ballets -especialment Études , Slaraffenland 'País de…
Arvo Pärt
Música
Compositor estonià.
Fou deixeble d’H Eller al Conservatori de Tallinn, centre on es graduà el 1963 En un principi hereu dels models russos i, sobretot, de D Šostakovič, com ho demostren la seva cantata infantil Meie aed 'El nostre jardí' i l’oratori Maailma samm 'La marxa del món', posteriorment es decantà pel serialisme Nekrolog , 1960 i també feu ús de la tècnica del collage en obres com Pro et contra , per a violoncel i orquestra 1966 Al principi de la dècada dels setanta, s’interessà pel cant pla, la polifonia francesa i francoflamenca dels segles XIV al XVI i la música de l’església ortodoxa La influència…