Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Berlín amb W Gmeindl i A von Zemlinsky, i a l’Accademia di Santa Cecilia, a Roma, amb O Respighi i A Casella El neoclassicisme italià fou molt important en la seva formació S’establí als Estats Units el 1946, si bé desenvolupà la major part de la seva tasca com a pianista i director a Itàlia Com a compositor treballà dins la tradició tonal, però la seva obra deixa entreveure l’impacte que A Schönberg li produí Escriví nou òperes que s’adhereixen als ideals del segle XIX, amb un cert lirisme expressionista, i que, sense deixar la tradició europea,…

Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin…

De primer estudià piano i composició al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment fou alumne de J Suk i d’A Hába composició i de V Kurz piano al Conservatori de Praga També estudià amb A Casella a Roma 1939-40 Feu classes al mateix conservatori on havia realitzat els estudis 1933-39, i posteriorment a l’Acadèmia de Música, d’on fou rector entre el 1968 i el 1970 Dirigí la Filharmònica Eslovena 1956-64 i la revista "Slovenska glasbena revija" També fou professor de musicologia a la Universitat de Ljubljana 1962-83 A part la seva activitat com a pianista, la seva música s’inscriví en una línia…

És més un tret comú a diversos artistes que no un moviment artístic en si mateix Les seves principals manifestacions es troben en la pintura, la literatura, el teatre i el cinema, i molt sovint el terme s’ha aplicat també a la música L’obra d’A Schönberg, molt especialment en el període anomenat atonal, té característiques expressionistes que poden tenir el seu màxim exemple en el monodrama Erwartung 'Espera' Les emocions de la protagonista, pertorbada fins a la bogeria, es reflecteixen en la virtual dissolució de la tonalitat, l’ús extrem de la dissonància i dels més complexos colors…

Vida Germà de Josep, de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes dramàtics que configuren un…

Germà de Josep , de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Feu una gran labor de divulgació per l’Empordà, el Gironès i el Rosselló Escriví unes vuitanta…

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les coreografies…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…

Vida Fou un dels noms més importants a la Itàlia de la primera meitat del segle XX com a intens activador de la vida musical Nen prodigi de la música, estudià piano amb la seva mare, i a onze anys oferí el primer concert El 1900 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Louis Diémer, X Leroux i G Fauré A París feu amistat amb Maurice Ravel i Georges Enescu, els quals l’introduïren en la música de C Debussy, R Strauss, G Mahler i el nacionalisme rus, i alhora descobrí els nous idiomes de B Bartók, A Schönberg i I Stravinsky Des del 1915 exercí de professor de piano al Liceo di Santa…