Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Viena i al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de M Marsick i F Kreisler La seva primera aparició en públic tingué lloc a la capital austríaca l’any 1895 En pocs anys aconseguí molta fama en les seves gires de concerts per Europa i Amèrica, com a solista i com a membre del trio que formà amb H Becker, violoncellista, i Arthur Schnabel, pianista Fou professor dels conservatoris de Bucarest, Amsterdam i Berlín, i durants alguns anys, de l’Institut Curtis de Filadèlfia Adquirí molta fama com a intèrpret d’obres del repertori alemany, però sobretot per la…

No aconseguí la fama d’Elvis Presley, però esdevingué tan important com aquest pel que fa al rock-and-roll Creixé en una família pobra, escoltant blues , country i gòspel El mateix dia que escoltà Elvis Presley per primera vegada a la ràdio es presentà a la mateixa discogràfica, Sun Records, de Memphis, on també enregistraren Jerry Lee Lewis, Roy Orbison i Johnny Cash, perquè el sentissin actuar Tenia un estil de tocar la guitarra ràpid, de ritme encomanadís, molt ballable, on combinava el ritme de música negra i melodies del country El seu estil quedà perfectament reflectic en…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De…

El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d…

Un dels bateries més importants de la seva generació, es feu musicalment a Nova Orleans Saltà a la fama acompanyant Joshua Redman i Kenny Garret El seu estil és obertament polirítmic, molt innovador i ple de color Té un disc amb el seu nom, Brian Blade Fellowship , i ha collaborat en una producció de Bob Dylan, Time Out Of Mind

Es formà musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, del qual esdevingué monjo el 1656 Succeí al P Joan Cererols com a mestre de capella, i tingué per deixeble el P Miquel López BS Saldoni esmenta la seva fama de gran músic i distingidíssim mestre També ocupà càrrecs de responsabilitat en la comunitat monàs tica, entre els quals el de vicari segon de Monistrol i sagristà major de Montserrat

Es formà musicalment al monestir de Montserrat Fou violinista al servei de la casa del duc d’Alba El 1776 feu oposicions i guanyà la plaça de viola de la capella reial També en aquesta capella aconseguí, més tard, la plaça de violí, a la qual s’havia presentat amb divuit concurrents més La seva tasca com a intèrpret de violí li procurà una notable fama i reconeixement

Des del 1674 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo Es conserven força obres d’aquest compositor, principalment als arxius de la seu de Saragossa i de la catedral de Toledo i a la Biblioteca de Catalunya Ardanaz deu part de la seva fama al fet que Francesc Valls, en el cèlebre tractat Mapa armónico , cità el seu villancet a tres veus Arroyuelo misterioso

Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res

Fou professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg i posteriorment també exercí la docència a Kíev i al Conservatori de Música de Moscou Dirigí el Teatre Imperial de Sant Petersburg 1895-1911 i també els Ballets Russos de Serge de Diaghilev, a París Guanyà fama arreu d’Europa com a director i com a pianista La seva obra compositiva, però, no té el mateix interès, i només són dignes de menció algunes de les seves cançons i obres per a piano