Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ella Fitzgerald
Música
Cantant nord-americana.
El 1935 s’incorporà a l’orquestra de Chick Webb, amb la qual obtingué un gran èxit amb cançons com A-tisket, A-tasket 1938 A partir del 1942 collaborà amb diverses formacions i gravà material tant de caràcter comercial com jazzístic Copsà netament les innovacions de l’època, com el be-bop , i les incorporà al seu cant scat , com mostra la gravació de Flying Home 1945 El 1946 fou contractada per l’empresari Norman Granz per als concerts Jazz at the Philharmonic, en els quals actuà fent gires internacionals tot al llarg de la seva vida, i amb acompanyants de primera fila El 1956 inicià la sèrie…
estàndard
Música
Terme utilitzat per a definir un tipus de cançons i melodies creades a partir del jazz dels anys trenta i molt influïdes pels musicals dels Estats Units, que per la seva flexibilitat i facilitat d’adaptació s’anaren convertint, amb el pas del temps, en clàssics més enllà de les modes.
Acostumaven a ser balades o temes de ritme suau, que formaven part del repertori d’artistes com Frank Sinatra, Fred Astaire, Ella Fitzgerald o Yves Montand i dels quals es feren nombroses versions, tant per cantants melòdics com per músics de jazz o fins i tot per grups de rock i orquestres simfòniques Entre els seus compositors més destacats cal esmentar Cole Porter, Irving Berlin i George Gershwin Una de les intèrprets que més estàndards ha cantat en català ha estat Núria Feliu
crooner
Música
Paraula anglesa que defineix un tipus de vocalista nord-americà elegant, amb una veu dolça i que canta temes sentimentals i balades.
Entre els més importants cal destacar Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davies Jr, Ella Fitzgerald, Bing Crosby, Barbra Streisand, Luther Vandross i Tony Bennet, alguns dels quals es basaven en composicions d’Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter Els crooners començaren cantant els anys trenta i quaranta, al capdavant d’orquestres i big bands L’arranjador i productor Nelson Riddle fou una peça clau en el seu triomf després de la Segona Guerra Mundial No obstant això, al final dels anys cinquanta el rock els apartà de la fama i no fou fins als anys setanta que recuperaren…
Norman Granz
Música
Empresari i productor discogràfic de jazz nord-americà.
El 1944 supervisà la producció de la pellícula Jammin’ the Blues G Mili El mateix any començà l’organització de Jazz at the Philharmonic JATP, concerts presentats com a jam-session amb solistes selectes És considerat un dels pioners en l’establiment de concerts de jazz Durant dècades les seves gires recorregueren el món, presentant tot un seguit d’artistes, sobretot Ella Fitzgerald, Oscar Peterson i Duke Ellington A partir del 1973, els concerts s’anomenaren Pablo, coincidint amb la creació del segell discogràfic que duu aquest nom Pel que fa a la seva activitat discogràfica, s’…
Joe Pass
Música
Guitarrista nord-americà.
Actiu des dels anys cinquanta, l’addicció a les drogues dificultà la seva carrera i no enregistrà cap títol fins l’any 1961, en l’àlbum collectiu Sounds of Synanon , produït des d’un centre de rehabilitació de toxicòmans de Synanon Després romangué més aviat a l’ombra fins el 1973, any en què firmà un contracte amb el segell Pablo i enregistrà Virtuoso , el seu primer disc en solitari Poc després inicià una extensa llista d’enregistraments amb artistes com Oscar Peterson Porgy & Bess 1976, Ella Fitzgerald Take Love Easy 1973, Count Basie Kansas City Five 1977 i Duke…
scat
Música
Forma de cantar desenvolupada amb el jazz i que consisteix a improvisar cantant síl·labes onomatopeiques o sense sentit.
De manera recíproca a la influència que, en la música afroamericana, tingué la interpretació vocal sobre la instrumental, aquesta fou imitada per la veu, creant la tècnica scat Així doncs, el primer gran intèrpret de scat fou el trompetista i cantant Louis Armstrong, que l’emprà en la peça Heebie Jeebies el 1926, i l’any següent gravà el celebrat solo scat de Hotter than That L' scat ha estat present en els diversos estadis de desenvolupament del jazz i la música afroamericana Entre els cantants i instrumentistes que han destacat fent-ne ús hi ha Ella Fitzgerald, Eddie…
Tommy Flanagan
Música
Pianista nord-americà.
Començà a estudiar el clarinet a sis anys, i quan en tenia onze s’inicià en el piano Els anys cinquanta, encara a Detroit, tocà amb Milt Jackson, Thad Jones i Elvin Jones, entre d’altres A partir del 1956, ja a Nova York, acompanyà molts músics, com per exemple JJ Johnson, Coleman Hawkins, Miles Davis i John Coltrane És conegut, sobretot, per haver estat molts anys 1956, 1963-65, 1968-78 pianista i director musical d’Ella Fitzgerald Durant els anys vuitanta i noranta actuà sobretot en trios Fou un dels mestres de l’estil be-bop , gran intèrpret de la música de D Ellington i B…
Chick Webb
Música
Nom amb què és conegut el bateria nord-americà William Henry Webb.
El 1924 es traslladà a Nova York i dos anys més tard organitzà la seva pròpia orquestra, amb la qual tocà en diverses sales de ball Al llarg de la dècada següent, la formació gaudí de gran popularitat, especialment durant les llargues estades al Savoy Ballroom Gran part de l’atractiu era la força rítmica que Webb imprimia des de la bateria Cal destacar la interpretació de les peces compostes i arranjades per Edgar Sampson, per exemple Blue Lou i Let’s Get Together L’any 1934, l’orquestra incorporà la llavors debutant Ella Fitzgerald Webb, que des de la infantesa patia…
Wild Bill Davis
Música
Organista, pianista i arranjador nord-americà de jazz.
Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…
Donostiako Jazzaldia
Música
Festival internacional de jazz de Sant Sebastià, fundat l’any 1966 per iniciativa de Mariano Larrandia, que obtingué ràpidament el suport del Centro de Atracción y Turismo (CAT).
Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per Tiburón Concerts…