Resultats de la cerca

Feu els primers estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble, entre d’altres, d’Eduard Toldrà, Enric Ribó i Joan Massià L’any 1966 obtingué el Premi d’Honor en el grau de virtuosisme Com a músic de formacions de cambra collaborà amb Alberto Lysy i amb Henryk Szeryng, de qui també fou deixeble Actuà com a solista a Suïssa, a Alemanya i a Anglaterra, i fou primer violí de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-86 Amb aquesta formació actuà com a solista en nombroses ocasions, i també amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou primer…

A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók

Té una morfologia bastant diversa segons com siguin la tríada de base M, m, aug, dis i la mateixa 7a M, m, dis L’harmonia tradicional els considera com a acords dissonants, per la qual cosa, la 7a de l’acord ha de ser preparada la nota ha de venir de l’acord anterior i resolta per moviment conjunt descendent Si bé es poden construir sobre tots els graus de la tonalitat, l’acord de sèptima més habitual és el que es forma sobre el V 3a M, 5a J i 7a m, tant del mode major com menor i que rep el nom d’acord de sèptima de dominant L’acord de sèptima de sensible 3a m, 5a dis i 7a m format…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson,…

Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock,   rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron  —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà  In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en…

Format el 1982 amb el nom de Los Burros, el 1985 canviaren el nom, al mateix temps que accedien a un públic més ampli, materialitzat en el seu èxit discogràfic del 1986 Enemigos de lo Ajeno Des d’aleshores, la seva popularitat augmentà i els projectà internacionalment amb gires i enregistraments En el primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana , editat el 1985, ja s’apreciava la veu aflamencada, les lletres amb un toc surrealista i les guitarres pop amb melodies ben elaborades, trets que caracteritzaren la trajectòria de la formació Entre…

El seu nom deriva del llatí caudex Generalment es tracta d’un volum anterior a la invenció de la impremta Es diferenciava del rotulus , o rotlle de papir o de pergamí, per estar format de fulls o làmines units entre si pel marge intern i, sovint, protegit per unes cobertes Aquestes solien ser de fusta recoberta de cuir, amb tanques i reforços als cantells Quan es tractava de llibres luxosos era usual que estiguessin profusament decorats amb caplletres i miniatures A mitjan segle XV, amb l’important desenvolupament de la fabricació del paper per tot Europa, aquest material…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…

És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts fixos, és dividida en…

L’escriptura a quatre veus ha esdevingut la textura de referència en el sistema de la tonalitat tradicional, la qual cosa explica que els quartets de diversos tipus ocupin una part important del repertori cambrístic i vocal Des de les primeres obres a quatre veus per exemple, els grans organa de Pérotin han existit molts gèneres de música a quatro , però el nom quartet és emprat més aviat quan es tracta de música del segle XVIII endavant El quartet de corda dos violins, viola i violoncel té un prestigi encara gairebé intacte com a gènere suprem de la música de cambra, però hi ha altres…