Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
celleta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de…
címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…
cerres
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’arc d’alguns instruments cordòfons, feix de fibres que, tensades en els seus extrems, presenten un frec superficial capaç de desplaçar per fricció la corda de l’instrument.
Quan la corda, a causa de la seva pròpia tensió, s’allibera d’aquest desplaçament lateral i retorna al seu estat de repòs, es repeteix de nou el mateix cicle Aquest fenomen posa en vibració la corda, i genera el so inicial de l’instrument Malgrat que actualment poden ser de diferents materials, el nom d’aquestes fibres, anomenades també crins o metxa, procedeix de l’ús tradicional de pèls de la cua del cavall
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
arc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una…
Josep Maria Espinàs i Massip
© RAC1
Literatura
Escriptor.
Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu Tots som…
, ,