Resultats de la cerca

S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l' organistrum , instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostella Es tracta d’un instrument de grans dimensions, tocat per dues persones, una de les…

D’aquesta manera, la intensitat de l’instrument disminueix l’arc produeix molt poca fricció sobre les cordes i el seu timbre varia notablement De vegades es distingeix entre col legno battuto l’arc colpeja les cordes i col legno tratto l’arc frega les cordes Per a indicar que cal tornar a fer servir l’arc de la manera habitual s’escriu arco

Sovint s’utilitza, d’una manera poc precisa, com a sinònim de cop d' arc Els factors que, en cada arcada, influeixen directament en la qualitat del so són, entre d’altres el punt de la corda per on es passa l’arc, la pressió aplicada, la quantitat de cerres que frega la corda, el sector de l’arc que es faci servir -punta, centre o taló-, la rapidesa del moviment, l’extensió de l’arcada i la seva orientació o trajectòria

Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és el so Alguns…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Consta d’una sèrie d’ossos de la mateixa llargada però diferent diàmetre, ordenats parallelament de menor a major diàmetre en alguns exemplars, però, la llargada dels ossos és també creixent Els ossets estan lligats entre si, enfilats amb un cordill per cada un dels extrems, de manera que l’instrumentista pugui penjar-se’ls al coll per un extrem Mentre amb una mà sosté l’instrument, amb l’altra frega els ossets amb un pal, os, canya o castanyola Els ossets acostumen a ser de pota d’ocell, tot i que en algun cas també poden ser…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant a com ho fan els dits en un violí o una…

D’origen noble, estigué al servei d’Otto II de Baviera El 1232 s’installà a Àustria, on fou protegit pel duc Frederic de Streitbare Primer residí a Melk, i després a Lengenbach Tulln, d’on fou senyor feudal Se’n conserven seixanta-vuit poemes, disset dels quals amb música vint-i-nou d’aquests poemes corresponen a cançons d’estiu, destinades a la dansa a l’exterior -tan sols se’n conserva la música de dues-, i trenta-nou són cançons d’hivern, per a ballar a casa Les fonts que transmeten aquest repertori daten gairebé totes de mitjan segle XV, i ofereixen diferents lectures d’una mateixa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a produir efectes…

Vida És probable que nasqués a Cambrai, a la catedral on figura inscrit com a nen cantor entre els anys 1409 i 1412 En aquella època el magister puerorum de la catedral era Nicolau Malin, a qui succeí Ricard Loqueville 1413-18 Si bé no hi ha constància que Dufay fos alumne d’aquest segon, les obres primerenques del compositor denoten una clara influència d’aquest mestre Cap al 1420 Dufay ingressà al servei de la família Malatesta, a Pesaro, on romangué els sis anys següents D’aquest període daten els motets Vasilissa ergo gaude , escrit a l’agost del 1420 en honor de Cleofàs Malatesta, la…