Resultats de la cerca

Membre de les big bands de Billy Eckstine i Dizzy Gillespie 1945, el 1948 substituí Miles Davis en el quintet de Charlie Parker Fou un dels fundadors dels Jazz Messengers 1954, i poc després liderà The Jazz Prophets En 1956-58 estigué al quintet de Max Roach i més tard formà un grup amb Joe Henderson Actuà força per Europa amb seccions rítmiques que inclogueren, per exemple, Tete Montoliu

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà

Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums Los…

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris…

Inicià els estudis de llaüt, quan ja tenia més de vint anys, a la Guildhall School de Londres, on rebé també lliçons de cant Havia estat deixeble de Julian Bream i fou un dels membres fundadors del Julian Bream Consort Collaborà també amb l’Early Music Consort Compaginà l’activitat concertística, caracteritzada per les nombroses aparicions a Europa i els EUA, amb la recerca musicològica Fruit d’aquesta recerca foren diverses edicions de música antiga, principalment d’obres del Barroc anglès, i altres estudis sobre el llaüt Collaborà amb Alfred Deller en l’enregistrament d’un disc…

En foren fundadors, Jacob Kirchmann 1710-1792 i el seu nebot Abraham 1737-1794, d’origen alsacià, que s’establiren a Londres i adquiriren la nacionalitat britànica, tot adaptant també el nom familiar El seu model de clavicèmbal, de construcció refinada i dotat de sofisticats mecanismes per a imitar els efectes tímbrics i dinàmics del pianoforte -registres de llaüt i de becs de cuir, pedals per a fer canvis de registració i gradacions sonores-, és el més representatiu de l’última etapa històrica de l’instrument, a la segona meitat del segle XVIII Del seu taller sortí, el 1809, el…

De formació musical autodidàctica, exercí també com a professor de música El 1863 s’establí a Berlín, on fundà una escola de música, però ben aviat s’interessà per la recerca musicològica En aquesta línia, fou un dels fundadors de la Societat per a la Investigació Musical 1868, una de les primeres d’aquest tipus i a través de la qual donà sortida als seus escrits de musicologia i a l’edició pionera de música antiga Fou autor d’importants i completes bibliografies que serviren de model a les que es feren posteriorment, entre les quals cal destacar el Quellen-Lexicon , que aparegué…

Estudià a Colònia, i en 1924-25 dirigí l’Òpera de la ciutat El 1926 fou nomenat director de l’Òpera de Praga, càrrec que abandonà el 1929 per fer-se càrrec de la de Frankfurt Fou un dels fundadors de l’Orquestra Simfònica de Palestina, l’actual Filharmònica d’Israel, que dirigí entre el 1936 i el 1938 Installat als Estats Units sota la protecció d’A Toscanini, que el convidà a dirigir l’Orquestra Simfònica de l’NBC, del 1945 al 1952 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Buffalo i posteriorment fou titular de les simfòniques de Pittsburgh 1952-76 i Boston 1969-72 Acabà…

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes tenors del jazz