Resultats de la cerca

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de sol deriva de la lletra G

Estudià belles arts a Sofia i, poc després d’haver començat, s’adonà de la seva vocació pel cant El 1960 debutà amb el paper de Timur de Turandot a l’Òpera de Sofia, després d’haver guanyat el Concurs Nacional de Cant El 1965 realitzà una gira europea amb la companyia del mateix teatre, i el mateix any cantà Aïda al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i combinà el repertori rus MP Musorgskij, AP Borodin i l’italià G Verdi, G Rossini, G Puccini amb l’alemany G Meyerbeer, J Offenbach Intèrpret molt aplaudit d’òperes de Mozart en diverses edicions del Festival de Salzburg…

De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis Aïda a…

Estudià enginyeria i música a Atenes i musicologia amb R von Ficker a la Universitat de Munic 1930-35 Dirigí i ensenyà a l’Odeion d’Atenes 1939-41, i completà els estudis de musicologia a Munic amb una dissertació sobre el ritme grec Hamburg, 1949 Fou docent a les universitats de Heidelberg 1948 i Munic 1956-72 La seva investigació pretenia obtenir una perspectiva global de la història de la música occidental, i se centrà en la relació entre la música i el llenguatge i la interacció entre aquests dos camps Escriví interessants articles sobre la música grega antiga, bizantina i medieval per a…

Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…

Estudià història de la música i filologia a l’École des Hautes Études Sociales de París 1890-94, i amplià els seus estudis a Alemanya 1899-1910, Bèlgica i Holanda 1912, 1913 El 1895 s’inicià com a crític musical en la "Revue Socialiste", "Enclos" i altres publicacions Fou un dels fundadors de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia 1904, de la qual fou també secretari 1904-13, i de la Societat Francesa de Musicologia 1917, on exercí diversos càrrecs Fou conservador de la Biblioteca de l’Òpera de París 1931-40 i bibliotecari del Conservatori de París 1934-40 Autor de…

És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’…

La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…

Debutà el 1889 al Circolo Filarmonico de la seva ciutat natal i posteriorment es presentà a Malta, Madrid, Buenos Aires i Moscou, abans d’actuar a la Scala de Milà la temporada 1898-99 El 1899 interpretà el paper titular de Don Giovanni al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera Gran actor, interpretà amb èxit els principals papers per a baríton d’òperes de G Verdi, WA Mozart, G Meyerbeer, V Bellini, G Donizetti, G Puccini i R Leoncavallo El 1919 formà la seva pròpia companyia,…

Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant…