Resultats de la cerca

Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi, G Frescobaldi…

Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i obtingué un gran èxit La…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a Viena Una mort…

Des del 1547 fins al 1551 fou director musical de l’Acadèmia Filharmònica de Verona Després passà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Treviso S’han conservat algunes cartes seves que donen informació molt abundant i interessant sobre aspectes de caràcter interpretatiu, especialment sobre l’ús d’instruments en combinació amb les veus en motets i madrigals Escriví molta música religiosa, madrigals i altres composicions profanes El seu estil estigué molt influït per l’escola veneciana d’A Willaert La major part de la seva producció sacra ha desaparegut

Tan sols se sap que estigué a la cort de Ferrara entre el 1512 i el 1543, on fou mestre de capella des del 1537 La seva producció musical inclou una missa, diverses seccions de missa, prop de noranta motets, una chanson francesa i una vintena de madrigals italians, alguns dels quals aparegueren en diverses colleccions al costat dels de Ph Verdelot El volum Primo libro dei madrigali di Maistre Jhan 1541 tan sols conté cinc dels seus madrigals, al costat de vint-i-cinc d’altres compositors Fou un dels compositors de la primera generació de madrigalistes La seva música religiosa, especialment…

Estudià composició amb el seu oncle al Conservatori de Venècia en 1937-39 Abans, però, estudià als conservatoris de Milà i de Torí Dedicat en un primer moment a la interpretació pianística, posteriorment s’interessà per la creació musical i per la crítica Entre les activitats que dugué a terme destaca l’organització, a Milà, del primer Congrés Internacional de Música Dodecatònica Impartí classes en diferents centres dels Estats Units i de l’Argentina, i entre el 1969 i el 1984 fou director del Varese Liceo Musicale La seva música es decantà cap a l’ús de les tècniques del dodecatonisme

L’activitat de lutier començà amb Andrea ~1626-1698, fill de l’escultor Bartolomeo Guarneri i que va aprendre l’ofici al taller de Nicola Amati La nissaga seguí amb els fills d’Andrea, Pietro Giovanni 1655-1720 i Giuseppe Gian Battista 1666-1739 o 1740 Pietro Giovanni, conegut com a Pietro da Mantova , treballà primer a Cremona amb el seu pare fins que vers el 1683 es traslladà a Màntua, on estigué al servei del duc Ferran Carles I com a fabricator di strumenti musicali e particolarmente di violini L’altre fill d’Andrea, Giuseppe Gian Battista, romangué sempre a…

Estudià al Liceo Musicale de Torí, a Gènova amb C Sivori i, posteriorment, a Viena amb Eusebius Mandyczewski El 1889 inicià la seva carrera com a concertista a Leipzig De nou a Itàlia, impartí classes de contrapunt a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma fins el 1919, que emigrà als Estats Units S’establí a Nova York i esdevingué professor de violí al David Mannes Music School A partir del 1924 ensenyà composició a l’Institut Curtis de Filadèlfia Entre els seus alumnes cal esmentar figures tan importants com Gian Carlo Menotti, Nino Rota, Samuel Barber i Lukas Foss El seu catàleg…

Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo…

Fou alumne d’Arrigo Serato i Willy Hess a la Hochschule für Musik de Berlín Debutà en aquesta ciutat a deu anys i aviat inicià una carrera internacional de jove virtuós, convidat en diverses sales de concerts europees En 1926-27 fou violí solista de la Filharmònica de Berlín Coincidint amb l’arribada dels nazis al poder el 1933, es traslladà a Austràlia, on residí fins el 1939 i on fou professor del Conservatori de Melbourne El 1940 debutà a Nova York i fixà la seva residència als EUA Fou violí solista de l’Orquestra de Cleveland entre el 1942 i el 1945 Després d’haver fet una carrera de…