Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Martha Graham
Música
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i fundadora de la dansa moderna americana.
La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’…
Richard Graham Meale
Música
Compositor australià.
Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C Debussy El coneixement, el 1960, de la música de P Boulez i O Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb Homage to…
Malcom Benjamin Graham Christopher Williamson
Música
Compositor australià.
A dotze anys inicià els estudis de composició amb E Goossens al Conservatori de Sydney, estudis que compaginà amb els de piano i trompa El 1950 deixà el conservatori i es traslladà a Europa, on completà la seva formació, primer amb E Luytens a Londres i després amb N Boulanger a París El 1953 s’installà definitivament a la capital britànica El 1975 fou nomenat Master of the Queen’s Music Exercí també la crítica musical És autor de composicions escèniques, orquestrals, de cambra i vocals Produí més de 250 obres La seva primera obra escènica fou l’òpera Our Man in Havana 1963, estrenada al…
Wallingford Riegger
Música
Compositor i director nord-americà.
Nascut en el si d’una família aficionada a la música, començà a estudiar piano i violí de molt jove El 1900 es traslladà amb la seva família a Nova York, on s’inicià en el violoncel i la composició El 1908 anà a ampliar els estudis de violoncel a Alemanya amb R Haussmann En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà als Estats Units, on impartí classes de música en diverses institucions abans d’establir-se a Nova York El 1928 conegué H Cowell, Ch Ives i E Varèse i s’integrà dins els cercles de l’avantguarda nord-americana Els anys trenta adoptà un dodecatonisme lliure, com es pot observar en l’…
Alex North
Música
Compositor nord-americà.
Estudià amb A Copland i E Toch Entre el 1935 i el 1939 escriví música de ballet per a diversos coreògrafs, com ara Martha Graham El 1929 s’establí a Mèxic com a director musical d’un grup de dansa Durant la Segona Guerra Mundial compongué la música de més de vint-i-cinc documentals El 1946, L Bernstein dirigí l’estrena de la seva obra Revue 1946, per a clarinet i orquestra, que interpretà Benny Goodman A partir d’aquell mateix any, treballà a Hollywood com a compositor de bandes sonores, entre les quals cal destacar A Streetcar named Desire E Kazan 1951, Daddy Long Legs J…
Crosby, Stills, Nash & Young
Música
Grup nord-americà de folk-rock format el 1968 a Laurel Canyon, Canadà.
Integrat per Graham Nash Blackpool, Lancashire, 2 de febrer de 1942, provinent del grup The Hollies Stephen Stills Dallas, Texas, 3 de gener de 1945, provinent dels Buffalo Springfield David Crosby Los Angeles, Califòrnia, 14 d’agost de 1941 – 18 de gener de 2023, provinent de The Byrds , i Neil Young Toronto, Ontario, 12 de novembre de 1945, que s’hi incorporà el 1969 Considerat un dels grups més influents de la música americana de les quatre últimes dècades i una de les bandes de rock més importants del moviment hippy , fou l’única formació que aconseguí igualar l’impacte…
,
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…