Resultats de la cerca

Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…

Començà a estudiar piano i violí a quatre anys El 1964 ingressà al Mozarteum de Salzburg, on es formà com a director d’orquestra amb B Maderna i H von Karajan Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb H Swarowsky El 1969 rebé el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Austríaca i l’any següent es doctorà en filosofia a la Universitat de Salzburg Ha dirigit les orquestres de l’Òpera d’Istanbul 1970-73, d’Enschede 1974-75 i de Dortmund 1975-77 Des del 1978 dirigeix a l’Òpera de Viena, i des del 1986, a l’Òpera de Roma Fou director general de música a Berna 1979-82 i Bonn 1982…

Estudià música i cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Milà Debutà a Krefeld el 1905 amb el paper titular de Don Giovanni Entre el 1914 i el 1920 actuà a la Hofoper de Munic i, després d’estar dues temporades a Berlín, el 1922 feu el debut al Metropolitan de Nova York amb el paper de Faninal El cavaller de la rosa , sala on actuà regularment fins el 1935 com a membre de la seva companyia Es destacà especialment en papers wagnerians, tot i les seves incursions en òperes de compositors com L Janácek o I Stravinsky, entre d’altres, de qui estrenà obres als…

Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus al…

Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…

Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…

Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R Fuchs 1899-1901 Parallelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki 1895-1907, centre que dirigí durant el període 1911-36 Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions orientals El seu interès per…

Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències personals També…

Es formà a les universitats de Munic, Berlín i Münster, i entre els seus professors cal destacar Joseph Haas, Johannes Wolf i Curt Sachs Treballà com a professor a les universitats de Münster i Colònia Fellerer mereix especial reconeixement com a fundador i editor de revistes de musicologia i de colleccions i antologies El seu ampli ventall d’interessos se centrà bàsicament en la música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del segle XX i la història musical de diferents regions i ciutats, examinant per primer cop el material de referència Cal destacar també la seva…

Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres del món i a…