Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Guillaume de Machaut
Literatura francesa
Música
Compositor i poeta francès.
Vida Considerat el músic més important de la seva època, possiblement s’educà a Reims Cap al 1323 ingressà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, de qui fou secretari La seva primera composició datable, el motet Bone pastor Guillerme/Bone pastor qui pastores , dedicat a Guillem III de Trie, en aquell moment arquebisbe de Reims, és de l’any 1324 Recorregué Europa amb el seu patró, acompanyant-lo en les múltiples accions militars que emprenia Per recomanació del rei, el papa Joan XXII li concedí una canongia en expectativa a Verdun Lorena el 1330, una altra a Arràs Artois el 1332 i una…
,
Escola de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra…
música de Ciutat de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Ciutat de Mèxic.
Fou construïda pels espanyols el 1521 on hi havia anteriorment la ciutat asteca de Tenochtitlán Els missioners usaren la música com a element evangelitzador dels indígenes, els quals començaren a formar part de les capelles musicals Ja el 1530 el cor indi del mestre de capella de la catedral de la ciutat, Pedro de Gante 1480-1572, havia assolit una gran fama i, unes dècades més tard, juntament amb el de Puebla, tenia un nivell artístic comparable als millors cors hispans Fou a Ciutat de…
Eleazar de Carvalho
Música
Director d’orquestra brasiler.
Es doctorà en música el 1940, després d’haver estudiat a la Universitat de Rio de Janeiro amb Paulo Silva Durant deu anys tocà la tuba a l’Orquestra de l’Òpera de Rio, fins al seu nomenament, el mateix 1940, com a director assistent de l’Orquestra Simfònica Brasilera Posteriorment desenvolupà una intensa carrera als EUA i, de retorn al seu país, l’any 1943, fou nomenat director vitalici d’aquesta última orquestra El 1954 fundà les Joventuts Musicals Brasileres i l’Acadèmia Musical de São…
Juan de Peñalosa
Música
Organista castellà.
La seva trajectòria professional s’inicià a Toledo l’any 1541 com a assistent de l’organista cec Francisco Sacedo El 1549, després de la mort de Sacedo, fou elegit per a succeir-lo Tot i haver intentat accedir al càrrec d’organista de la catedral de Palència l’any 1564, sembla que continuà a Toledo fins el 1579
Hug de Mataplana
Història
Música
Literatura catalana
Senyor de Mataplana i trobador.
Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de…
, ,
Escola de Berlín
Música
Grup de compositors vinculats a la cort de Frederic II de Prússia, dit Frederic el Gran, que regnà del 1740 al 1786.
L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haverde compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels…
Trio de Barcelona
Música
Grup de cambra català.
Fundat a Barcelona el 1981, es dissolgué el 1993 després d’haver destacat com un dels més notables grups de cambra del país Estrenà diver-ses obres d’autors contemporanis, fet que compaginà amb la interpretació d’autors clàssics i romàntics, com ara WA Mozart, L van Beethoven i J Brahms Els seus membres foren el violinista Gerard Claret, el violoncellista Lluís Claret i el pianista Albert Giménez Atenelle Feu diversos enregistraments, entre els quals destaca la versió realitzada l’any 1989 del Triple concert de L van Beethoven, amb l’English Chamber…
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles…
chanson de geste
Música
Gènere poètic i musical francès de l’època medieval.
La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina