Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
falsetista
Música
Terme aplicat als cantors masculins que interpreten les parts agudes de la polifonia gràcies al desenvolupament monotímbric de la seva veu de falset, desvinculada de la base natural de la veu de pit.
Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van…
Esteban Daza
Música
Compositor i violista castellà.
La seva obra s’imprimí amb el títol Libro de música de cifras para vihuela intitulado el Parnasso Valladolid, 1576 Aquesta fou la darrera de totes les colleccions dedicades a la viola de mà que es publicaren a la Península Ibèrica durant el segle XVI Està formada per tres llibres El primer inclou diverses fantasies del mateix autor El segon està integrat per transcripcions de motets d’autors com Francisco Guerrero, Juan García de Basurto, Thomas Crécquillon o Jean Maillard En el tercer llibre hi ha arranjaments de cançons polifòniques profanes i villancicos , tant d’autors hispànics…
José Luis Lopátegui i Rodríguez
Música
Guitarrista valencià.
Installat a Barcelona des de la infantesa, estudià al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat Es perfeccionà amb Narciso Yepes i adoptà la guitarra de deu cordes S’interessà particularment per la música antiga, però el seu repertori inclou també obres contemporànies Ha participat en nombrosos concerts a Europa, Àsia i Amèrica Fou l’intèrpret del Concierto de Aranjuez en el concert celebrat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya amb motiu del 80è aniversari del compositor, Joaquín Rodrigo El 1980 estrenà a Praga el Concierto Eco , de Tomás Marco, amb l’Orquestra de la Ràdio de Praga dirigida per…
Jacques Moderne
Música
Editor francès.
Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt del músic…
Joaquín Montero
Música
Compositor i organista andalús.
Fou organista de l’església parroquial de San Pedro el Real Sevilla a la segona meitat del segle XVIII, i el 1780 fou nomenat organista suplent de la catedral de Sevilla Molt possiblement tingué contacte amb els cercles illustrats de la Sevilla de l’època Fou un dels primers compositors hispànics que escriví composicions per a pianoforte 1764 Des del 1769 mantingué relació amb la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, per a la qual compongué, entre d’altres obres, les Seis sonatas para clave y fuerte piano , opus 1, que presenten una estructura bipartida lent-ràpid, de…
Joan Pere Cavaillé
Música
Orguener d’origen llenguadocià.
Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…
Hespèrion XX
Música
Conjunt instrumental i vocal català.
Fundat el 1974 per Jordi Savall gambista, Montserrat Figueras soprano, Hopkinson Smith llaütista i Lorenzo Alpert flautista i percussionista, el conjunt sorgí a l’entorn de la Schola Cantorum Basiliensis El seu objectiu inicial fou de recuperar el patrimoni musical hispànic anterior al segle XIX Posteriorment la formació s’amplià amb violins, cornetins i clavicèmbal, i estengué el seu repertori inicial a la música europea compresa entre els segles XVI i XIX, especialment d’Itàlia, Anglaterra, Alemanya o França Integrada per instrumentistes i cantaires dirigits per J Savall, Hespèrion XX ha…
Guillem Despuig
Música
Teòric de la música, probablement valencià.
Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor…
Dionisio Aguado García
Música
Guitarrista i compositor castellà.
Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G Rossini, V…
sul ponticello
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer passar aquest al més a prop possible del pont (segons A. Schönberg, fent que la vara el fregui) de manera que el so produït tingui un timbre de qualitat nasal.
Significa, literalment, ’sobre el pont’ i s’usa en contraposició a sul tasto La rigidesa del sector vibrant de la corda en aquest lloc combinada amb una certa velocitat de l’arc produeixen un so pobre en harmònics que dona la característica tímbrica a aquest efecte Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, on s’especifiquen les diverses distàncies a què ha de ser guiat l’arc en relació amb el pont per a aconseguir diferents resultats expressius, s’atribueix al cop d’arc sul ponticello un caràcter dur i enèrgic Durant el segle XVII fou usat en comptades…