Resultats de la cerca

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…

Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès

Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto

Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera homònima l’…

Format als conservatoris de Buenos Aires i París, a partir del 1929 fou director del Teatro Colón de Buenos Aires Aquest càrrec li permeté dirigir orquestres d’indrets d’arreu del món, com ara l’Uruguai, Cuba o Austràlia Com a compositor també obtingué diversos èxits La seva òpera Proserpina y el extranjero 1951, per exemple, li valgué el Premi Verdi del Teatro alla Scala de Milà 1952, prestigiós escenari on pogué representar l’obra Una altra de les creacions importants de Castro fou també una òpera, Bodas de sangre , basada en l’obra homònima de F García Lorca, que s’estrenà a Buenos Aires…

El nom del conjunt remet a l’obra homònima de Marc-Antoine Charpentier El seu repertori, centrat en un primer moment en el Barroc francès, aviat s’amplià a la música de Monteverdi, Bach, Telemann o Händel, entre d’altres, i fins i tot a la de Mozart i altres autors del període clàssic El seu estil interpretatiu es basa en els trets característics de la retòrica declamatòria, d’acord amb els tractats musicals antics El conjunt manté membres solistes permanentment, però sovint ha contractat instrumentistes específics per interpretar determinades obres A partir dels anys noranta desenvolupà una…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’aire lliure…

Estudià amb T Roseingrave, JCh Pepusch i GF Händel, del qual el seu pare, anomenat també Johann Christoph, havia estat principal copista El fet que pare i fill tinguessin exactament el mateix nom esdevingué motiu de confusió i una dificultat a l’hora de reconstruir les biografies respectives i assignar les obres Compongué un gran nombre d’òperes, algunes de les quals basades en peces dramàtiques de W Shakespeare Entre aquestes destaquen The Fairies 1755, sobre El somni d’una nit d’estiu , i The Tempest 1756, a partir de l’obra homònima També és autor de música religiosa, sota la…

Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i ell mateix feu d’actor en…

Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F Couperin, en…