Resultats de la cerca

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer al setembre…

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…

El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques sinó per raons…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…

Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…

De la catedral de Tortosa procedeixen tres manuscrits de música polifònica primitiva -anteriors al segle XIV- que es conserven a l’arxiu El còdex 97 de la catedral conté el motet Gaudeat Devotis , una important mostra de l’estil de l’època El tortosí Guillem Molins i Despuig, bisbe de la ciutat del 1475 al 1513, fou el teòric musical més destacat del segle XV a l’àrea catalanoaragonesa Al llarg de la seva història, Tortosa ha estat sota la influència de Tarragona, i el seu emplaçament geogràfic l’ha convertida en un punt de trobada entre Catalunya, València i Aragó La catedral tingué una…

El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…

Vida Rebé la primera instrucció musical del seu pare, que li ensenyà a tocar el llaüt i el violí, amb els quals demostrà una gran habilitat, com també al teclat Compaginà la formació musical amb els estudis universitaris a Königsberg, on fou alumne d’I Kant, de qui es reconegué un gran admirador El 1771 inicià una sèrie de viatges que el portaren a Leipzig, Dresden, Praga i en diverses ocasions a Berlín, ciutat aquesta darrera on conegué les òperes de KH Graun i JA Hasse El 1774 tornà a Königsberg i l’any següent sollicità el càrrec vacant de mestre de capella a l’òpera reial de Berlín, tot…

Frankfurt és mencionada per primera vegada en els textos l’any 794 La ciutat, però, començà a créixer i desenvolupar-se sota el regne de Conrad III de Germània, al segle XII Els documents conservats sobre l’activitat musical a Frankfurt durant l’Edat Mitjana són escassos Un missal en notació neumàtica del segle XI i el missal en notació gòtica, conegut com el Missale Rorbach 1460, són els dos documents més importants conservats En el camp de la música profana, Frankfurt esdevingué un centre musical de prestigi a partir del segle XIV, en què les seves fires es convertiren en les més importants…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de  Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com  John Cage , que l…