Resultats de la cerca

Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896

Hom desconeix la identitat d’aquest músic, del qual es conserven vuit composicions bàsicament villancets i cançons recollides en el Cancionero Musical de Palacio i en altres fonts portugueses de l’època En el Cancionero general d’Hernando del Castillo, imprès per primer cop el 1511, apareixen tres poemes i un villancet Algunes de les seves obres també figuren en fonts provinents d’Itàlia, on sembla que residí un temps La investigació més recent l’identifica amb João de Badajós, que figura com a instrumentista en una llista de músics de cambra al servei del rei Joan III de Portugal

Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i…

Estudià a la Universitat de Heidelberg i amb Johannes von Soest a la capella cortesana de l’elector palatí, on s’estigué durant algun temps com a cantor i, més tard, com a mestre de capella L’any 1506 marxà a la capella de la cort dels Württemberg, a Stuttgart El 1507 és documentat com a succentor a la catedral de Constança Uns quants anys després retornà a Heidelberg La seva contribució més important és el tractat Musica getutscht Basilea, 1511, el llibre imprès dedicat als instruments musicals més antic que es coneix En la primera part l’autor assaja una classificació dels…

El mot és la forma neutra del terme llatí quidlibet , que significa ’el que vulgueu' El terme fou consagrat per Wolfgang Schmetzl en un recull imprès del 1544 Durant el segle XV, però, ja havien aparegut determinades formes musicals heterogènies, formades per diversos fragments breus successius monodia o simultanis polifonia amb textos i melodies reconeixibles per l’auditori a qui anava dirigida la composició Sovint es perseguia aconseguir un efecte humorístic proper a la paròdia En altres ocasions l’objectiu era l’exhibició virtuosística de compositors o intèrprets Els…

Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les dissonàncies o…

Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la…

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…

Vida Es coneix molt poca cosa d’aquest músic El 1546 apareix documentat a la capella del duc de Calàbria com a " puntador de libros " És possible que fos el principal copista del manuscrit conegut com a Cançoner de Gandia , actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya, on les seves obres són molt representades De fet, totes les seves peces conegudes, excepte l’ensalada La Trulla , que fou editada per Mateu Fletxa el Jove en un recull de peces d’aquest gènere imprès a Praga el 1581, figuren en aquest manuscrit Fou autor de diversos villancets, un dels més coneguts dels quals…