Resultats de la cerca

Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle…

Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació 1947, catedràtic de composició 1965 i rector 1969 La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan 1945, la Segona simfonia 1946, el ballet G’ul’šen , i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra 1964 La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de Stalin i l’…

A nou anys ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble dels compositors Jean i Noël Gallon, Lazare Lévy i Paul Dukas El 1934 guanyà el Premi de Roma amb la cantata La légende de Roukma L’any 1937 es desplaçà a Viena i hi estudià direcció amb F Weingartner És autor d’una important obra d’estil neoclàssic impregnat, però, d’alguns elements avantguardistes En la seva producció figuren tres ballets, escrits entre el 1945 i el 1949, tres concerts, compostos del 1939 al 1946, música per a pellícules, per al teatre i composicions corals, entre altres obres Al mateix…

Format al Conservatori d’Estocolm entre els anys 1887 i 1891, completà els estudis de violí amb L Zetterquist i els de composició amb J Lindegren Director del Cor Siljan en 1904-57, dedicà bona part de la seva carrera musical a la direcció coral, de manera que la música per a cor ocupa el lloc més important en les seves composicions Autor prolífic, la seva obra està dotada d’una capacitat suggestiva determinada per l’interès per la música folklòrica sueca, i alhora experimenta amb l’harmonia i el timbre Malgrat la magnitud de l’obra coral, la música orquestral ha estat la més apreciada dins…

Començà la seva carrera musical com a violinista a Praga Estudià orgue i composició amb BM Cernohorský El 1745 fou nomenat mestre de capella de la cort del príncep elector de Magúncia, com a successor del seu compatriota Jan Ondricek A causa del seu caràcter excèntric, però, el 1750 fou suspès temporalment del càrrec, i destituït definitivament el 1756 A partir de llavors es dedicà a viatjar i visità diverses corts, entre les quals destaquen les de Coblença, Colònia, Darmstadt, Dillingen i Würzburg També feu alguns viatges per Itàlia Es guanyà la vida impartint classes, fent concerts de…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal i el 1923 finalitzà la carrera de piano Fou alumne d’Antonio Cardona, José Tragó, Conrado del Campo i Abelardo Bretón A més de formar-se com a músic, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid El 1930, després de l’èxit d’algunes de les seves peces de música lleugera, decidí dedicar-se exclusivament a la música En el seu catàleg destaca l’obra orquestral Postales madrileñas 1931 Militant franquista, es convertí en el compositor de bandes sonores més important del règim Entre les seves partitures cinematogràfiques destaquen les de…

En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació musical francesa…

Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…

Les primeres notícies sobre música profana daten del segle XV, però els segles XVI i XVII foren una època d’esplendor, especialment el regnat de Cristià IV 1588-1648, en què foren convidats a la cort danesa un bon nombre de músics estrangers, entre els quals hi havia l’anglès J Dowland i l’alemany H Schütz Al segle XVIII començaren les representacions d’òpera i de ballet al palau reial En un principi, l’òpera no fou acollida amb gaire entusiasme i aquest fet, juntament amb l’onada pietista que dominà el país durant el regnat de Cristià VI 1730-46, provocà que aquests gèneres no prosperessin…

Vida Tot i que d’origen incert, francès o flamenc, passà la major part de la seva vida a Itàlia, on es trobava ja el 1530 Possiblement estudià amb Josquin Des Prés i, amb tota probabilitat, en la seva joventut es relacionà amb el cercle de Philippe Verdelot Treballà principalment a Florència, Venècia i Roma Segurament deixà Florència després de l’assassinat del duc Alessandro de Mèdici, el 1537 Durant l’etapa veneciana establí contacte amb Adriaan Willaert i s’inicià en la composició de madrigals El 1539 l’editor Antonio Gardano li publicà quatre llibres de madrigals Amb el temps, Arcadelt es…