Resultats de la cerca

L’objectiu no era altre que el de donar a conèixer el treball dels seus membres i aconseguir el reconeixement de les administracions públiques i els mitjans de comunicació El seu primer president fou Joan Soler Boronat Bibliografia Complement bibliogràfic Catàleg 1994 , ACIC, Associació de cantants i intèrprets professionals de llengua catalana, Barcelona 1994

Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940, R Schumann…

Deriva de la manera habitual de cantar l' antífona

Els seus objectius principals són la difusió de la música culta fora dels grans centres urbans, i la formació i promoció de joves intèrprets Amb aquesta finalitat, programa anualment un cicle regular de concerts i recitals organitza també el Concurs Paper de Música per a la Promoció de Joves Intèrprets, el Curs Internacional de Música de Cambra, amb el patrocini de l’Ajuntament de Capellades i el curs de Lied Té com a espai de les seves activitats la Sala Paper de Música de Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges…

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el…

WA Mozart Don Giovanni , KV 527, II núm 14 Duetto ‘Eh via buffone’ fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Molts compositors diferenciaren duet, utilitzat per a música vocal, de duo, utilitzat per a música instrumental A l’Edat Mitjana, amb el naixement de la polifonia, formes com el conductus eren escrites amb un elevat grau de virtuosisme per a duo de cantants solistes Al segle XV fou molt corrent combinar seccions corals i a dues veus en les misses i els motets Compositors com J Dunstable o més tard T Morley escriviren obres senceres en diferents moviments per a aquesta formació Al…

L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…

Inicià la seva carrera professional a Madrid, a l’Agencia de Conciertos Daniel Després d’una gira per l’Amèrica del Sud amb els principals intèrprets del moment, s’installà a Barcelona, on el 1931 fundà, juntament amb F Marshall, l’Associació de Cultura Musical, popularment coneguda per “La Cultural” Des d’aquesta entitat, l’única que organitzava concerts de música clàssica a Barcelona, Alfonso Sanz dugué a la Ciutat Comtal grans figures internacionals, com ara S Prokof’ev, S Rakhmaninov, N Milstein, el Trio Cortot-Thibaud-Casals, W Landowska, A Rubinstein, C Arrau i Y Menuhin,…

Dels inicis al moviment massiu Als Països Catalans, contemporàniament amb el fenomen del rock i de la cançó pop, sorgí un gènere nou —diferenciat del cant coral, del cuplet i de les cançons de muntanya—, de clares arrels franceses —Brassens, Montand, Brel, etc— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic, l’anomenada Nova Cançó En el context d’un cert relaxament de les polítiques repressives del franquisme, la Nova Cançó sorgí, de fet, com una més de les iniciatives per a donar continuïtat a la llengua i la cultura…