Resultats de la cerca

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical

De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "Circular del SCIC"

Ensenyà a les universitats de Berlín, Rostock i Friburg Publicà una sèrie d’articles sobre la teoria musical grega, que recopilà en Mousiké und Logos 1970, obra de la qual existeix una traducció francesa A partir dels treballs del musicòleg Otto Gombosi i del pensament de Martin Heidegger, demostrà la presència en la llengua grega clàssica de la solidaritat interna que la teoria musical grega postulava entre la música, la llengua, la matemàtica i el cosmos Una de les paraules que permetia expressar aquesta identitat estructural era harmozo ajustar, d’on prové harmonia ajustament…

Es formulà un reglament general de la secció espanyola, en virtut del qual els dos comitès mantindrien les relacions, alternativament, l’un cada any, amb el comitè central de Londres, i, d’altra banda, cada comitè seria enterament autònom quant a la seva organització interna Per tal d’actuar legalment i desenvolupar tot el pla d’iniciatives, el comitè català es constituí en Associació de Música Contemporània de Barcelona Aquesta era formada per Francesc Pujol, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Joaquim Pere Marès i Joan Llongueres A la primavera del 1936…

D’ascendència armènia, estudià composició amb Alberto Ginastera a Buenos Aires, on rebé la Medalla d’Or del conservatori el 1959 Posteriorment estudià música sacra armènia a Venècia amb el pare Leoncio Dayan i direcció amb Mariano Drago Guanyà premis a l’Argentina, França i Armènia, i el 1978 fundà els Encuentros Internacionales de Música Contemporánea Ha estat professora del Conservatori Nacional a Buenos Aires, directora de la Societat per a la Promoció de la Nova Música a les Tres Amèriques i vicepresidenta del Consell Musical de la UNESCO La seva producció inclou obres per a veu,…

També rep aquest nom la secció central, situada entre l’exposició i la reexposició, de la forma sonata Qualsevol alteració d’algun dels paràmetres musicals pot considerar-se un desenvolupament, sempre que suposi una veritable manipulació del material inicial Els recursos més habituals, però, són la contracció o l’expansió de l’estructura del tema, la seva fragmentació melòdica fragmentació que pot originar un passatge imitatiu o la seva combinació amb altres temes, i, en general, qualsevol recurs que creï sensació d’inestabilitat i d’impredictibilitat, com poden ser els contrastos sobtats de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consisteix en una vara de metall, habitualment acer, de secció cilíndrica, en forma de triangle equilàter obert per un dels vèrtexs Sostingut per una mà, es percut amb l’altra amb una curta vara també metàllica, fent un moviment circular per la part interna del triangle o bé, si l’executant persegueix una major precisió rítmica, percudint la part externa d’un dels costats Per la seva simplicitat, tant en la seva construcció com en la producció del so, aquest instrument ha estat utilitzat ja des de molt antic en…

Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el nom d' amalgama En compassos relativament petits com ara el de tres temps -o…

Es formà de manera autodidàctica en música, literatura i art gràcies a l’encoratjament del seu pare Estudià dret a Halle, però després d’una breu carrera com a advocat decidí dedicar-se a la música i adquirí notorietat com a editor del "Berliner Allgemeine Musikalische Zeitung" 'Revista berlinesa de música', 1824-30 A Berlín continuà els estudis de composició amb CF Zelter Després de rebre un doctorat a la Universitat de Marpurg 1828, fou nomenat professor de música a la Universitat de Berlín 1830 i, posteriorment, director del departament de música 1832 El 1850 fundà, juntament amb Th Kullak…