Resultats de la cerca

Membre d’una família de músics, es presentà a Nova York el 1940 Apadrinat per Thelonious Monk , actuà sovint a les jam-sessions on es desenvolupava l’estil bebop Durant el seu pas per l’orquestra de Cootie Williams 1942-44 realitzà els primers enregistraments, que mostren els elements essencials del seu estil Poc després començaren, probablement a causa dels cops al cap rebuts en un espellissament de la policia 1945, els problemes psíquics que l’afectarien al llarg de tota la vida i repercutirien en la seva carrera Powell patí freqüents collapses nerviosos i estigué internat en sanatoris…

Actiu des dels anys cinquanta, l’addicció a les drogues dificultà la seva carrera i no enregistrà cap títol fins l’any 1961, en l’àlbum collectiu Sounds of Synanon , produït des d’un centre de rehabilitació de toxicòmans de Synanon Després romangué més aviat a l’ombra fins el 1973, any en què firmà un contracte amb el segell Pablo i enregistrà Virtuoso , el seu primer disc en solitari Poc després inicià una extensa llista d’enregistraments amb artistes com Oscar Peterson Porgy & Bess 1976, Ella Fitzgerald Take Love Easy 1973, Count Basie Kansas City Five 1977 i Duke Ellington Duke’s…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare Entre el 1741 i el 1750 fou director musical del monestir de Marchtal, i sotsprior a partir del 1763 Fou un dels compositors bavaresos de música eclesiàstica més ben coneguts del seu temps, i gràcies a ell el monestir de Marchtal aconseguí una gran reputació musical Compongué cantates, salms i misses de grans dimensions, en les quals destaca el seu domini del contrapunt i una gran inventiva melòdica, observable en les seves àries L’escassa música instrumental que se’n conserva consisteix en suites per a clavicèmbal i partites…

El 1773 entrà a formar part de la capella del príncep Esterházy com a alumne de J Haydn, de qui aprengué composició Després d’algunes gires de concerts que el dugueren a viatjar per Europa, el 1777 s’installà a París, on tingué contactes amb els constructors d’arpes per tal de millorar-ne les prestacions, fins al punt que el fabricant Érard n’hi construí una expressament La seva tècnica innovadora i brillant li valgué el reconeixement com un dels millors arpistes del moment En la composició, aplicà els seus coneixements com a intèrpret per a escriure sis concerts per a arpa amb una gran dosi…

Estudià composició amb KB Jirák, i es doctorà en musicologia el 1949 Treballà a l’Ostrava Radio Studio i, també a Ostrava, estudià la música popular amb el grup Nota El 1954 es traslladà a Praga, on ha viscut exclusivament dedicat a la tasca de compositor Les seves obres neixen d’una imaginació multiforme i són plenes de fantasia tímbrica, amb múltiples facetes i matisos significatius, de manera que creen una atmosfera fascinant de notable inventiva Entre la seva música orquestral, destaquen Simfonia 1956, Heptameron , per a veus i orquestra, Ernesto Che Guevara 1969 o l' Hommage…

Estudià composició i orgue al Conservatori de Praga 1942-47 i, després, a l’Acadèmia d’Arts Musicals amb Řídký Des de molt petit conegué els instruments de vent, la qual cosa li facilità l’escriptura de les obres concertants La seva música és rica en matisos i d’una expressivitat captivadora Dels concerts que compongué, el més famós és el núm 2 per a trombó 1952 També és important el Concert per a clarinet i orquestra de cambra 1971, punt culminant de la seva època de maduresa, caracteritzada per una inventiva personal i de lliure fantasia, amb ritmes irregulars i fórmules menys…

Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional…

Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a compositor de…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat harmònica, …

En 1665-66 fou organista a l’església de Sant Antoni, a Pàdua El 1667 arribà a ser vicemestre de capella a la cort de Dresden, on altres notables compositors italians, com V Albrici, GA Bontempi i MG Peranda, tenien càrrecs importants El 1674 era director musical de l’Hospital dels Incurables, a Venècia, posició que li permeté tenir un estret contacte amb l’escena operística veneciana El 1687 fou nomenat director de música de cambra i teatre a la cort del príncep elector Joan Jordi III de Saxònia, a Dresden Pallavicino fou el compositor d’òperes més important de Venècia durant la dècada del…