Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Heather Harper
Música
Soprano irlandesa.
Estudià música a Londres, ciutat on debutà el 1954 representant Macbeth amb la companyia d’òpera de la Universitat d’Oxford Tres anys més tard interpretà el paper de la primera dama de La flauta màgica al Festival de Glyndebourne, i el 1962, al Covent Garden, el paper d’Helena de l’òpera A Midsummer Night’s Dream , de B Britten A partir del 1962 inicià la seva collaboració amb el Covent Garden de Londres, on aparegué regularment en temporades successives Posteriorment cantà al Teatre dels Festivals de Bayreuth i al Teatro Colón de Buenos Aires 1969-72 Formà part de l’English Opera Group fins…
Margaret Sheridan
Música
Soprano irlandesa.
Entre el 1909 i el 1911 estudià a la Royal Academy of Music de Londres, i posteriorment fou deixebla d’A Martino a Itàlia, país on amplià la seva formació El 1918 debutà a Roma amb La bohème , òpera de G Puccini que interpretà novament un any després al Covent Garden, sala on presentà les primeres funcions britàniques de l’òpera Iris , de P Mascagni Entre el 1922 i el 1924 actuà a la Scala de Milà, tot i la seva vinculació al Covent Garden, on cantà fins el 1930 Es presentà amb èxit en diversos teatres italians, en els quals desplegà les seves qualitats gràcies al color característic de la…
Ann Murray
Música
Mezzosoprano irlandesa.
Estudià cant amb F Cox al Royal Manchester College of Music Entre el 1972 i el 1974 amplià la seva formació a l’Opera Center de Londres i debutà amb Robinson Crusoe , de J Offenbach, quan encara era una estudiant Posteriorment substituí JVarady en unes funcions d' Alceste ChW Gluck a la Scottish Opera El 1976 debutà al Covent Garden de Londres amb Les noces de Fígaro i a partir d’aleshores s’especialitzà en el repertori clàssic ChW Gluck, WA Mozart i barroc GF Händel en diverses produccions angleses També ha destacat com a intèrpret rossiniana en prestigiosos festivals, com ara el de Salzburg…
Elisabeth Maconchy
Música
Compositora anglesa d’ascendència irlandesa.
Començà a compondre quan tenia sis anys Estudià composició al Royal College of Music de Londres 1923-29 amb Charles Wood i R Vaughan Williams El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de KB Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano , el 1930 De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suite The Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva música de…
Albert Rosen
Música
Director d’orquestra austríac.
Exercí d’assistent i de director de cor a l’Òpera de Plzen 1949-56, i posteriorment fou director de l’Òpera Nacional de Praga 1960-71 i primer director al Teatre Smetana de la mateixa ciutat 1965-67 Durant aquests anys actuà amb diverses orquestres britàniques en qualitat de director convidat, i el 1968 fou designat director permanent de l’Orquestra de la Radiotelevisió Irlandesa de Dublín, càrrec que mantingué fins el 1980 Del 1965 al 1994 dirigí el Festival de Wexford El 1981 fou nomenat principal director convidat de la Western Australian Symphony Orchestra de Perth, i al cap…
Charles Wood
Música
Compositor i pedagog irlandès.
Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses
James Augustine Aloysius Joyce
Música
Escriptor irlandès.
Rebé una sòlida educació musical, i durant algun temps pensà a professionalitzar-se com a cantant A part de les referències a l’òpera, a la litúrgia catòlica i a la música popular irlandesa, i del fet que un dels seus reculls de poemes -Luigi Berio, Ernest Moeran i Karol Szymanowski en musicaren alguns- dugui per títol Chamber Music , el caràcter innovador d' Ulysses i Finnegans Wake rau granment en la sonoritat dels mots, i hom ha vist en l’esquema de totes dues novelles procediments anàlegs als de les grans composicions, aspectes que confereixen a l’obra de Joyce una…
Tibor Paul
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat australià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de B Bartók, entre d’altres Entre el 1930 i el 1940 dirigí l’Orquestra de Concerts de Budapest i durant la Segona Guerra Mundial fou director de l’Òpera de Budapest 1940-44 Després del conflicte bèllic es traslladà a Austràlia, on el 1955 es naturalitzà En 1951-60 dirigí a Sydney l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Australiana i, a partir del 1954, combinà la seva dedicació a la direcció i la docència des del conservatori de la mateixa ciutat El 1960 tornà a Europa com a director convidat de l’Orquestra de la Radiotelevisió …
Luigi Lablache
Música
Baix italià.
Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de…
giga
Música
Dansa barroca de tempo ràpid, habitualment en compàs compost i forma binària, que esdevingué el darrer moviment de la suite.
Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que…