Resultats de la cerca

Vida Tot i que naixé a Flandes, ara per ara no ha aparegut cap documentació que el relacioni amb la seva terra natal Des del juliol del 1485, o potser una mica abans, es trobava a Florència com a membre dels cantors de San Giovanni, agrupació vocal patrocinada per la família Mèdici que s’encarregava de la interpretació de la polifonia a la catedral, el baptisteri i l’església de l’Annunziata Lorenzo de Mèdici, el Magnífic, concertà el seu matrimoni amb una dona florentina, i Isaac fou probablement el mestre de música dels fills del seu protector El motet fúnebre Quis dabit capiti meo aquam ,…

Els seus pares emigraren als EUA quan Isaac només tenia un any Començà els estudis de piano a sis anys, i els de violí, dos anys després Estudià al Conservatori de San Francisco entre el 1928 i el 1931 Mentre completava els estudis de violí amb Louis Persinger i Naoum Blinder, es presentà en diverses ciutats americanes, entre elles Nova York 1937 La consolidació definitiva de la seva carrera tingué lloc amb el seu retorn a Nova York, on el 1939 oferí un recital al Carnegie Hall Durant els anys de la guerra oferí diferents concerts per a l’exèrcit nord-americà La primera gira per…

Feu grans aportacions en el camp de l’astronomia i les matemàtiques Molt respectat pels seus contemporanis, fou professor de matemàtiques a la Universitat de Cambridge i presidí la Royal Society Pel que fa a les seves observacions sobre música, no arribà mai a publicar-les Es dedicà a estudiar les antigues teories gregues sobre la música, tant les de Pitàgores com d’altres antics filòsofs grecs Els resultats de les seves investigacions quedaren reunits en un quadern de disset fulls i a l’obra Of Music , tractat pràcticament desconegut fins al darrer quart del segle XX Newton fou un dels…

Es formà a Londres amb D Corri Les seves primeres composicions documentades són cançons jueves sobre textos de GGN Byron, com ara les Hebrew Melodies 1815-19 Es guanyà la vida com a escriptor i professor de música i fins i tot arribà a cantar en una funció al Covent Garden Compongué alguna òpera de caràcter còmic, com The Alcaid , i diversos pasticcii Per problemes econòmics i per qüestions polítiques, el 1841 hagué d’emigrar i s’establí a Austràlia Tingué un paper destacat en la vida musical de Sydney fou director de la coral de la catedral de Santa Maria, compongué obres per a ocasions…

Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…

Vida Realitzà els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i posteriorment els continuà a la Schola Cantorum de París, on obtingué premis extraordinaris de piano i música de cambra El 1987 treballà a Niça i Salzburg com a acompanyant del repertori liederístic Ha actuat com a concertista en diferents gires arreu de l’Estat espanyol, i també exerceix la docència És catedràtic de repertori vocal a l’Escola Superior de Cant de Madrid Ha collaborat en programes de Ràdio Nacional d’Espanya i ha publicat una edició revisada de les cançons d’Isaac Albéniz…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…

Vida Figura polifacètica de la música a l’Estat espanyol, destacà en diversos àmbits la interpretació, la composició, la docència, la gestió administrativa i política i l’assaig A Madrid fou deixeble del pianista José Cubiles i del compositor Conrado del Campo Com a pianista actuà tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa Fou subcomissari tècnic de la Comisaría Nacional de Música durant el règim franquista, director dels Cursos de Compostela des del 1958, professor dels Cursos Manuel de Falla de Granada, creador del Concurs d’Interpretació d’Ourense i, a Conca, de les Semanas de Música…

Cap al 1474 apareix documentat com a mestre de capella de la catedral de Girona En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona s’ha conservat un sanctus i un benedictus a tres veus de Cots, al costat d’obres de Josquin Des Prés, Hendrik Isaac i d’altres compositors

Estudià piano i composició al Conservatori del Liceu El 1866 fou nomenat professor d’aquest centre, però dimití i es dedicà a l’ensenyament privat Tingué com a deixebles E Bosch i M Rodríguez d’Alcàntara Entre les seves obres destaquen Barcarola , Rapsòdia i altres peces per a piano, així com alguns romances Traduí a l’italià llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell