Resultats de la cerca

Entre el 1847 i el 1850 estudià al Conservatori d’Estocolm, i el 1851 ingressà en la companyia teatral de Stjernström, per a la qual feia arranjaments musicals i dirigia l’orquestra, cosa que li proporcionà un gran coneixement de la música per al teatre Durant les gires componia operetes, entre les quals destaca Urdur , i al mateix temps aplegà música popular, que emprà després en les seves composicions En 1856-57 anà a Leipzig a estudiar contrapunt amb E Richter Allà conegué la música dels romàntics germànics, i compongué cançons i balades a l’estil de R Schumann i la balada Tannhäuser De…

Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella principal 1727…

Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…

L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de composicions l’…

Estudià de primer al Conservatori d’Estocolm i després a Berlín El 1881 fou contractat com a organista a l’Església Reformada Francesa i deu anys després ocupà la mateixa plaça a la Johanneskyrka d’Estocolm Parallelament a les seves obligacions en aquests càrrecs, oferí concerts d’orgue en diferents països d’Europa La seva producció compositiva, a part de peces per a orgue i orquestra i obres per a piano, conté obres corals religioses i profanes i un important nombre de cançons Combinà la tradició noruega amb l’impressionisme francès La seva obra liederística, inspirada en poetes danesos,…

Estudià amb H Pfitzner a Berlín Es dedicà a la crítica musical, tasca que compaginà amb la de professor de cant i amb la direcció orquestral Fou director titular de diferents formacions orquestrals sueques Com a compositor, estigué molt influït pel Romanticisme i també per J Sibelius i C Nielsen Dins del seu variat catàleg, que inclou des d’obres per a orquestra fins a òperes, sobresurten les cançons, que gaudeixen encara d’una gran popularitat a Suècia

Estudià filosofia i filologia 1805-11 i, a partir del 1817, llengües orientals A banda de la seva important activitat com a traductor a l’alemany de clàssics àrabs i perses, cal destacar també la seva obra poètica, excepcionalment voluminosa, que juntament amb la de JW Goethe i H Heine fou la més musicada del segle XIX Entre els compositors que posaren música a la seva obra cal esmentar Robert i Clara Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler, aquest darrer autor del Kindertotenlieder 'Cançons dels infants morts', 1905, famós cicle de cinc cançons extretes d’una sèrie escrita…

És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…

Fou mestre de capella del landgravi Philipp V de Butzbach des del 1614 Ocupà el mateix lloc al servei de Ludwig V a Darmstadt el 1619 L’any 1623 es desplaçà a Frankfurt i el 1636 a Nuremberg, per a actuar també com a mestre de capella de la Frauenkirche Retornà a Frankfurt el 1644, on restà fins a la data de la seva mort participant molt activament en la vida musical de la ciutat Escriví sobretot música vocal religiosa en l’estil polifònic típic del Renaixement També compongué algunes peces policorals i en stile concertato , en un intent d’assimilar els estils més moderns El seu…

Súbdit d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312-50, és autor del Libro de Buen Amor , on cita fins a trenta-sis instruments musicals diferents setze són de corda arpa , canon i medio canon , cítola , dulcema , guitarra latina i guitarra morisca , laud , mandurria , rabel i rabel morisco , rota , salterio , sinfonía , vihuela de arco i vihuela de péndola dotze, de vent albogón , albogue , añafil , axabeba , bacín , baldosa , caramillo , flauta , odrecillo , órgano , trompa i zanfoña sis, de percussió atabal , atambor , pandero , panderete , sonajas i tamborete , i n’hi ha dos més que no se sap a…