Resultats de la cerca

El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…

Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola neonapolitana…

Vida A divuit anys era un organista molt apreciat a Nuremberg La seva reputació li valgué un lloc d’organista a la cort de Bayreuth, que ocupà del 1605 al 1610 Altra vegada establert a Nuremberg, el 1616 succeí a l’organista K Hassler i el 1618 fou nomenat organista a Sant Sebald, la plaça musical més destacada de la ciutat Juntament amb M Praetorius, S Scheidt i H Schütz, fou convidat pel marcgravi Christian a provar el nou orgue de Bayreuth Com a músic més important de Nuremberg, era sovint consultat per a jutjar la música recent que alguns compositors dedicaven a la ciutat,…

Ja en la Grècia clàssica, parallelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser , o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg , on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva Al final del segle XVIII i el…

Vida Passà gran part de la seva vida a Roma La seva formació musical és desconeguda, però se sap que fou alumne d’Ercole Bernabei El 1655 era un nen cantor a San Marcello del Crocifisso i el 1658 fou recomanat com a cantant a la reina Cristina de Suècia -establerta a Roma-, la qual li encarregà moltes de les seves obres, entre les quals el motet Care Jesu suavissime per a tres veus, dos violins i baix continu, que es considera la seva primera composició coneguda Nomenat servitore di camera de la monarca sueca el 1658, a partir del 1664 entrà, a més, al servei de Lorenzo Onofrio Colonna i…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…