Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
William Tans’ur
Música
Organista, compositor i teòric anglès.
De família humil i amb pocs recursos econòmics, exercí com a professor itinerant de salmòdia en diversos centres d’Anglaterra fins que s’establí a Saint Neots, on es guanyà la vida com a organista, professor i compositor Limità la seva tasca professional a un àmbit regional reduït i, malgrat mostrar una modesta tècnica compositiva, aconseguí publicar un bon nombre d’obres que gaudiren de certa difusió És autor de salms, himnes i anthems de factura senzilla, que aparegueren en reculls com A Compleat Melody or, The Harmony of Sion 1734 i The Melody of The Heart 1735, agrupats més tard en una…
Ludmila Dvořaková
Música
Soprano txeca.
Estudià al Conservatori de Praga amb J Vavrdová i el 1949 debutà a Ostrava Txèquia amb Katia Kabanova Posteriorment cantà a Bratislava i Praga i el 1960 fou contractada per a interpretar l’Octavian d' El cavaller de la rosa a la Staatsoper de Berlín, on de seguida abordà els principals papers de Richard Strauss i Richard Wagner El 1965 cantà a Viena i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà a Bayreuth entre el 1965 i el 1971, i es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Brunilde Al final dels anys setanta inicià la seva carrera com a mezzosoprano, si bé limità…
Mogens Pederson
Música
Compositor i instrumentista danès.
En 1599-1600 i 1605-09 estudià amb G Gabrieli a Venècia Des del 1603 fou instrumentista de la capella reial de Cristià IV Entre el 1611 i el 1614 estigué al servei de la reina Anna a la cort anglesa i el 1618 obtingué el càrrec de director assistent de la capella danesa Pederson fou el compositor danès més important anterior a D Buxtehude Compongué trenta-un madrigals a cinc veus -compresos en dos llibres, publicats el 1608 i el 1611- en el modern estil italià posterior a L Marenzio La seva producció religiosa es limita a Pratum spirituale 1620, una collecció de música sacra que…
Ziryāb
Música
Nom amb què és conegut el compositor àrab Abū-l-Ḥasan Alī ibn Nāfī.
Estudià a Bagdad amb Ibrāhīm al-Mawṣilī Un cop completada la seva formació, i després d’un greu enfrontament amb el seu mestre, hagué de fugir de la ciutat i visqué durant algun temps a Síria i, més tard, a Tunísia En aquest darrer país estigué al servei del cabdill Ziyādat Allāh, a Qairawān Finalment s’establí a Còrdova, on es convertí en un dels personatges més influents de la cort La seva influència no es limità a qüestions musicals també hi arrelà la moda en el vestir i la gastronomia que ell portà de Bagdad Creà escola com a compositor, i els seus alumnes en feren perdurar l’estil durant…
Quartet Amadeus
Música
Quartet de corda britànic.
Fundat el 1938, el nom reflecteix la predilecció dels seus membres per la música de WA Mozart El seu repertori no es limità, però, a l’obra d’aquest compositor i inclogué, bàsicament, la música dels segles XVIII i XIX Integrat per Norbert Brainin i Sigmund Nissel violins, Peter Schidlof viola i Martin Lovett violoncel, debutà a Viena l’any 1948, i des del 1952 actuà arreu del món B Britten dedicà el quartet de corda número 3, opus 94 1975, a aquesta formació Tocà amb altres intèrprets, com ara el violista C Aronowitz, el violinista Y Menuhin o els pianistes Ch Eschenbach i Emil’ Gilels El…
Achille Falcone
Música
Compositor italià fill del també compositor Antonio Falcone.
Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà a proposar d…
exotisme
Música
Tècnica o estil que té com a objectiu la reproducció dels trets característics de música d’origen no europeu.
Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall Posteriorment, les…
Antonio Estévez
Música
Compositor veneçolà.
Estudià a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas 1930-44 i el 1934 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Veneçuela com a segon oboè A partir del 1940, començà a dedicar-se a la docència, activitat que exercí a l’Escuela de Música y Declamación i en altres centres La seva tasca pública, però, no es limità a l’ensenyament i fou també un destacat promotor musical Així, a Caracas fundà el Liceo Andrés Bello 1942 i l’Orfeón de la Universitat Central de Venezuela 1943 El 1945, gràcies a una beca del Ministeri de Cultura veneçolà, anà a ampliar els seus coneixements als Estats Units i més tard a…
saltador
Música
En alguns instruments de corda pinçada amb teclat -especialment el clavicèmbal-, cadascuna de les peces mòbils on s’allotgen els plectres (plectre) que posen en vibració les cordes.
De forma rectangular i amb una alçària que no ultrapassa els 15 cm, els saltadors estan situats entre les cordes, recolzats verticalment sobre l’extrem interior de les tecles, de manera que, en pitjar-les, projecten els saltadors cap amunt, mentre el plectre pinça la corda Una guia de fusta situada per sobre dels saltadors limita el seu moviment ascendent i els fa retornar pel seu propi pes El plectre està fixat a una peça mòbil, el balancí, al centre del saltador, el qual permet pinçar la corda en el moviment ascendent del saltador i relliscar enrere en el descendent, produint…
Orfeó Mallorquí
Música
Entitat coral fundada el 1899 a Palma per Andreu Gelabert i Cano dins el marc del centre cultural Assistència Palmesana.
Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina