Resultats de la cerca

Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda Llegenda del cor menjat , que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al segle XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a…

Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la…

Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta…

La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…

Format musicalment amb el seu avi Baldomer Pastell, formà part de diferents cobles com ara Els Montgrins, Els Rossinyols i Antiga Pep, entre d’altres El 1975 fundà la Cobla Ciutat de Girona Compongué més de setanta sardanes i la suite Llegenda del bruel per a cobla

Fins aproximadament el 1960, als Països Catalans, l’expressió "un o el jazz-band " feia referència a la bateria, atès que a partir de la dècada del 1920 s’associà aquest llavors nou instrument a la llegenda que apareixia pintada sobre la membrana anterior del bombo amb el nom de la banda seguit de " jazz-band "

Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe Adam i…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la música vocal…

A Sofia feu els primers estudis musicals, que després continuà a la Hochschule für Musik de Berlín Es perfeccionà a la Kunstakademie amb G Schumann i L Kreutzer Del 1920 al 1932 treballà al Deutches Theater de Max Reinhardt, i aquest darrer any ingressà a l’Acadèmia de Música de Sofia com a professor de composició Oferí concerts tant a dins com a fora de Bulgària Hereu del postromanticisme i molt interessat per les cançons i danses de la seva terra, les inclogué abundosament en el seu catàleg en forma de danses simfòniques i suites búlgares o d’inspiració romanesa Per a orquestra escriví dues…