Resultats de la cerca

Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles musicals a la…

Estigué al servei dels Mèdici, i des del 1562 ocupà una canongia a Sant Llorenç de Florència El 1571 succeí a Francesco Corteccia, amb qui probablement estudià, com a mestre de capella d’aquesta església També exercí com a organista de diverses esglésies florentines i fou un important protagonista de la vida musical de la ciutat A partir del 1573 fou mestre de capella a Sant Joan Baptista, i des del 1577, de la catedral de Florència Fou amic d’Emilio de’Cavalieri i mestre de Jacopo Peri La seva obra conservada inclou alguns ricercari per a tecla i per a conjunt instrumental, tres…

Tingué com a mestre a Bernardo Pisano La seva activitat musical s’inicià com a nen cantor a l’església de Sant Joan Baptista de Florència, a la qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida escolà de cor entre el 1515 i el 1522, sacerdot i membre de la capella des del 1527, organista entre el 1535 i el 1539, i mestre de capella des del 1540 fins a la seva mort Durant un temps ho simultaniejà amb el càrrec d’organista de la capella dels Mèdici, i des del 1540, amb el de mestre de capella a la cort ducal i a la catedral Com a resultat de la seva posició a la cort de…

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i…

Possiblement era originari de Noyon, a la Picardia Tota la seva activitat professional coneguda es desenvolupà a Itàlia Fou cantor de la Capella Sixtina des del 1488 Molt probablement treballà també a Florència al servei dels Mèdici S’han conservat quinze chansons a quatre veus, la major part paràfrasis de melodies populars, que constitueixen la part més interessant de la seva producció, alguns motets, una missa i una lauda

Vida Era membre d’una família aristocràtica romana Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi A partir del 1590 les seves…

Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de Domenico da…

L’establiment del papat a la ciutat entre el 1309 i el 1377 marcà la seva època més esplendorosa Els oficis religiosos, les recepcions oficials, les celebracions seculars anaven acompanyades de música D’aquesta època destaquen els noms d’Orles, Faure i Pellison, tots tres compositors avinyonesos La cort papal fou un centre receptor de totes les novetats musicals i també de compositors notables, com ara Bosco, Matheus de Sancto Johanne, Hasprois, Hacourt i Philippus de Caserta Però l’absència dels papes no comportà l’ensorrament de la vida musical a Avinyó A partir del 1474 la ciutat fou seu…

El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura Tocava la lira da braccio , i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius El seu interès per la…

Frare franciscà, el 1682 fou nomenat mestre de capella a l’església de Santa Maria a Spello Més tard ocupà la mateixa plaça a la basílica de Santi Dodici Apostoli, a Roma 1690, i a I Frari de Venècia 1697 Exercí aquest càrrec per darrera vegada a San Francesco de Milà 1715-19 Compongué només música religiosa motets, salms, himnes i oratoris Dedicà els seus Motetti di concerto 1690 al cardenal Pietro Ottoboni, i escriví una cantata i dos oratoris per al príncep Ferran de Mèdici Urio és conegut principalment pel seu Te Deum , que GF Händel utilitzà per a quatre de les seves obres…