Resultats de la cerca

La reducció sol utilitzar-se per motius econòmics, per manca d’espai en un local de dimensions reduïdes o per motius pràctics, com l’estudi d’una obra al piano, l’assaig d’un concert per a solista, l’assaig d’una òpera amb corepetidor o la d’un cor com a doblament harmònic

En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria

La seva carrera de baix es desenvolupà bàsicament a Itàlia, on obtingué força èxit El 1811 estrenà a Bolonya l’òpera de G Rossini L’equivoco stravagante El mateix Rossini li confià el paper de Mustafà en L’italiana in Algeri quan es va representar a Venècia el 1813 Pietro Romani compongué per a Rosic l’ària "Manca un foglio" 1816, que fou inclosa en El barber de Sevilla de Rossini en lloc de l’ària "A un dottor" També actuà com a cantant a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz 1822 i del Príncipe de Madrid 1823

La manca de notícies sobre la vida i l’obra d’aquest compositor en dificulta la recerca, atès que el seu nom tan sols està documentat gràcies a algunes poques obres conservades dos motets - Corde et animo , a cinc veus, i Regali ex progenie , també a cinc veus-, escrits en el llenguatge de transició del manierisme renaixentista cap al Barroc i que es guarden a l’arxiu del Reial Collegi del Corpus Christi, i sis tonos a tres veus, guardats a l’antiga Biblioteca de Medinaceli de Madrid, que representen un estil típic de la música de romanç dels primers decennis del segle XVII

L’eliminació d’aquestes diferències d’afinació entre les notes enharmòniques, que en el cercle de quintes es representa fent-les coincidir en el mateix punt, redueix els teòricament infinits elements de la sèrie de quintes als dotze de l’escala temprada, operació imprescindible per a dur a terme l’afinació dels instruments de teclat La disposició de la sèrie de quintes en forma d’espiral s’utilitza per a representar els sistemes d’afinació justa basats en les quintes pures L’espiral permet expressar la manca de coincidència entre les notes enharmòniques i, per tant, la infinitud…

Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això

Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o folkloritzants…

Fou prevere de Saragossa L’any 1548 s’encarregà de l’edició d’un manual liturgicomusical amb l’objectiu de depurar el cant litúrgic i com a ajuda als sacerdots de les diòcesis hispàniques Dedicà el seu llibre Intonarium general para todas las iglesias de España Saragossa 1548 a l’arquebisbe Fernando de Aragón, el qual participava amb ell de les idees revisionistes respecte a la puresa de la litúrgia i del cant pla L’obra posa en evidència els excessos i la manca d’uniformitat que es produïen en la interpretació del cant Amb el llibre pretengué proveir els eclesiàstics encarregats…

Començà treballant com a pianista a diversos grups Molt aviat escriví composicions i arranjaments, com ara els que realitzà al final dels anys quaranta, a Nova York, per a Sarah Vaughan i Dizzy Gillespie, entre d’altres També formà grups propis que, malgrat la manca de continuïtat, incorporaven músics de la qualitat de Fats Navarro, Clifford Brown i Philly Joe Jones Per problemes de salut no pogué produir més treballs durant la segona part dels anys cinquanta El 1961 dirigí una big band , que enregistrà composicions pròpies, i escriví arranjaments per a Milt Jackson, Sonny Stitt…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva família Tanmateix…