Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
maxima
Música
El més llarg dels valors emprats tant per la notació de la música medieval com per la del Renaixement.
Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons…
celleta mòbil
Música
Accessori emprat en els cordòfons de mànec que, en envoltar-lo, pressiona les cordes contra el batedor o diapasó a una distància fixa respecte al pont.
Aquesta peça escurça la llargada màxima de vibració de la corda, i dona com a resultat un instrument de tir més curt i afinació absoluta més aguda Es pot fixar al mànec amb una lligada o amb un cargol especial
orgue de maneta
Música
Tipus d'orgue mecànic accionat pel moviment d’una maneta lateral.
El segle XVIII fou l’època de màxima popularitat per a aquest tipus d’orgues se’n construïren models petits que es penjaven al coll, d’altres que s’arrossegaven amb rodes, o bé -en el cas de certs models anglesos- altres de més grans que s’empraren sobretot a l’església
piena voce
Música
Expressió italiana ('a plena veu') que indica que la veu1 ha de ser emesa amb la màxima intensitat.
Tot i ser pròpia de la música vocal, també s’utilitza en la música instrumental Es contraposa a les expressions mezza voce i sotto voce
Manuel Nunes da Silva
Música
Teòric de la música portuguès.
Estudià amb João Älvares Frouvo L’any 1685 ocupà el càrrec de mestre de capella a Santa Maria Magdalena, de Lisboa, i més tard a Nosa Senhora da Conceição Bona part de la seva activitat professional se centrà en l’ensenyament en diverses institucions religioses de Lisboa Publicà els tractats Arte minima, que com semibreve prolaçam tratta en tempo breve, os modos de maxima & longa sciencia da musica Lisboa, 1685
Antoni Agramont i Quintana
Música
Compositor, professor de fiscorn i director de cobla català.
Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997
forte
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fort de sonoritat.
S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada
xarleston
Música
Ball d’origen nord-americà, variant del foxtrot, de tempo més ràpid que aquest -el tempo del foxtrot varia entre trenta i quaranta compassos per minut- i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi intervenen
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina