Resultats de la cerca

És un músic de formació autodidàctica que toca també el violí i la guitarra, i és actiu com a instrumentista dins el camp popular, folk i clàssic Dotat amb un talent extraordinari, divuit mesos després d’haver començat a tocar el violí guanyà el concurs de l’Slough Arts Festival Estudià rus a l’Institut Pedagògic de Minsk, a la Universitat de Poznan i també a la Universitat de Reading 1972-75 Ha compost més de seixanta cançons per a nens El 1995 fundà el grup The Simon Mayor Quartet/Quintet, en el qual toca el guitarrista clàssic Gerald Garcia Ha enregistrat nombrosos discos i…

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música…

En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455

Monjo jerònim, l’any 1586 fou traslladat del monestir del seu orde a Granada al d’El Escorial Aquí exercí com a mestre de capella i, a més, com a corrector mayor del coro , és a dir, encarregat de regular el tempo en la interpretació del cant pla segons el moment de la solemnitat religiosa Fou molt ben considerat com a compositor i organista Se n’han conservat manuscrites diverses obres litúrgiques, entre les quals destaca una Misa de Nuestra Señora en un manuscrit de la Hispanic Society de Nova York L’estil d’aquesta composició és revelador de la pràctica musical al monestir d’…

Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i…

Ha estat identificat amb el compositor Johannes Wreede, natural de Bruges, del qual es coneixen algunes obres litúrgiques en un manuscrit conservat a la Capella Sixtina A partir del 1476 Urreda era actiu com a cantor a la capella del duc d’Alba, García Álvarez de Toledo El 1477 ocupà el càrrec de mestre de capella al servei de la cort de Ferran d’Aragó, on restà almenys fins el 1481 De la seva producció s’han conservat diverses composicions religioses, entre les quals destaca un himne a quatre veus sobre la melodia litúrgica mossàrab del Pange lingua També escriví diverses cançons profanes,…

Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de Lima Iturriaga…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments…

Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal, on formà part de la Banda Militar de Paraguarí Més tard es traslladà a Asunción i ingressà a la Banda de Músicos de la Policía Aviat demostrà el seu interès per la divulgació de la música paraguaiana i el 1927 formà un duo amb Justo Pucheta Ortega, amb el qual realitzà un bon nombre d’enregistraments de música popular El 1939 viatjà a Nova York amb un conjunt folklòric i, contractat per la NBC, oferí una sèrie d’audicions La inestabilitat política al Paraguai l’obligà a abandonar el país diverses vegades i no pogué tornar-hi…

Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de capella del…