Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
transformació temàtica
Música
Terme que designa el procés mitjançant el qual es modifica la fisonomia d’un tema, bàsicament alterant el seu caràcter i context.
La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de transformació…
Hilding Constantin Rosenberg
Música
Compositor i director d’orquestra suec.
Vida De petit cantà al cor de l’església de la seva vila natal i el 1909 començà a estudiar piano amb John Heintze al Conservatori de Malmö Més tard es traslladà a Estocolm, on continuà la seva formació al conservatori 1915-19 amb R Andersson piano i E Ellberg composició L’any 1919 debutà com a director d’orquestra a Norrköping amb una obra pròpia, les Tres peces de fantasia El 1920 era a Dresden estudiant direcció orquestral amb Kurt Striegler i piano amb Richard Buchmayer, i l’any següent tornà al seu país natal El 1923 fou nomenat vicepresident de la secció sueca de la Societat…
Krzysztof Penderecki

Krzysztof Penderecki
Ministerio de Cultura de la Nación Argentina (CC BY-SA 2.0)
Música
Compositor polonès.
Vida i trajectòria musical Estudià composició amb Franciszek Skolyszewski i, després, amb Artur Malawski i Stanisław Wiechowicz al Conservatori de Cracòvia 1954-58 Parallelament estudià a la universitat d’aquesta ciutat filosofia, història de l’art i literatura, i es graduà el 1958 Des d’aquest any exercí la docència al Conservatori de Cracòvia, d’on també fou rector des del 1972 fins al 1987 També impartí classes a Essen Alemanya en 1966-68 Fou director invitat en orquestres i festivals de música a l’estranger, i sovint dirigí les seves pròpies composicions Ja des del principi…
,
Gian Francesco Malipiero
Música
Compositor i musicòleg italià.
Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi, G Frescobaldi…
Gaspare Luigi Pacifico Spontini
Música
Compositor i director italià.
Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…
símbol i música
Música
La relació entre símbol i música pot ser llegida des d’una àmplia diversitat d’accepcions que permeten fer referència tant a les primeres manifestacions d’un pensament musical de caràcter simbòlic, com a la generació dels arquetips expressius de caràcter lingüístic, tímbric i formal que, en el decurs d’un procés de culturalització, han esdevingut codis de formes significants de projecció extramusical.
L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…
Arnold Franz Walter Schönberg
Música
Compositor i pedagog austríac naturalitzat nord-americà.
Vida Fou una de les figures més importants dins la història de la música del segle XX juntament amb Igor Stravinsky La seva família, jueva, s’installà a Viena, on nasqueren Arnold i els seus germans Ottilie i Heinrich Foren educats dins l’ortodòxia jueva i tots mostraren des de ben petits aptituds per a la música Ottilie esdevingué cantant professional Arnold fou bàsicament autodidacte i aprengué a tocar el violoncel gairebé tot sol, només amb alguns consells orientatius d’un amic seu, Oskar Adler Les seves primeres obres foren duets de violí i arranjaments d’obres per a banda de música i d’…