Resultats de la cerca

Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil 1913 i el Moment simfònic 1914 per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914

S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una escola de música…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de…

Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de desplaçament o palanques…

Inicià els estudis a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona i continuà els estudis de piano i d’orgue al Conservatori de Música del Liceu Fou director dels cors del Gran Teatre del Liceu i també dirigí petites companyies itinerants de sarsuela i opereta Força apreciat en el seu temps, participà en la creació del teatre líric català Entre els seus primers èxits hi ha L’illa tranquilla i El príncep del Congo 1894, que prenien com a referència obres del repertori líric El 1895 inicià una carrera prometedora a les temporades del teatre Jardí Espanyol L’obra més coneguda fou, sens…

Abans de complir deu anys ingressà com a músic menor d’edat de la banda d’un batalló d’artilleria destacat a Barcelona Estudià solfeig, flautí, clarinet i fagot A partir del 1829 tocà amb diferents cobles, per a les quals compongué peces ballables -sobretot contradanses i valsos-, obres que eren molt del gust del moment El 1835 fou nomenat músic major d’un dels batallons de la Milícia Nacional a Barcelona i pocs anys després ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu El 1852 ocupà la plaça de músic major del regiment d’infanteria de Navarra, on romangué fins el 1856 Aquest darrer any…

Estudià als seminaris de Vitòria i Salamanca i fou ordenat de sacerdot el 1888 Format musicalment a la Schola Cantorum de París, al Conservatori de Brusselles i a Colònia, Azkue fou, a més de compositor, un dels màxims representants del renaixement cultural basc de la primera meitat del segle XX El seu caràcter polifacètic li permeté dedicar-se a aspectes tan allunyats de la creació musical com ara la filologia i escriví una Morfología vasca , l' Euskalerriaren Yakintza 'Literatura popular d’Euskalerria' i un Diccionario vasco-francés-español Fou el primer president de l’Euskalzaindia…

El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar Les danses de…

La coral ha portat a ter-una llarga tasca de difusió musical, que inclou més de 1400 concerts interpretats arreu dels Països Catalans i en diversos indrets de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa Ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona el 1979 i la Creu de Sant Jordi el 1988 El 1955 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Música, a Albí Llenguadoc L’any següent participà en les Choralies À Coeur Joie de Vaison Vaissac Tarn i Garona Fou dirigida pel seu fundador fins el 1991 i per Jordi Noguera entre el 1991 i el 1995 des d’aquest darrer any, Xavier Sans…

Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…