Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Messina i Milà, on es diplomà en piano el 1954 i en composició el 1956 Acèrrim militant d’esquerres, en ocasions ha estat comparat amb L Nono, que, com ell, traslladà la seva ideologia política a les posicions d’avantguarda musical Ha estat redactor de les revistes "Il diapason" i "Prisma", i crític musical de "L’Unità" La seva producció inclou òperes, moltes de les quals tenen arguments de tema polític, i música instrumental Ha traduït importants llibres de Th Adorno i A Schönberg

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal i el 1923 finalitzà la carrera de piano Fou alumne d’Antonio Cardona, José Tragó, Conrado del Campo i Abelardo Bretón A més de formar-se com a músic, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid El 1930, després de l’èxit d’algunes de les seves peces de música lleugera, decidí dedicar-se exclusivament a la música En el seu catàleg destaca l’obra orquestral Postales madrileñas 1931 Militant franquista, es…

Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…

Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a Aquisgrà 1934…

A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques  1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…