Resultats de la cerca

Estudià cant al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant, on fou deixebla de D Pérez Posteriorment amplià la seva formació amb I Penagos i M Zanetti a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Després d’haver guanyat diversos premis, l’any 1994 debutà com a Abigaille Nabucco al Teatre Principal de Palma i inicià una trajectòria que la portà a Bilbao Hamburg, Munic, Marsella, Buenos Aires, Florència, etc Altres títols importants del seu repertori són Il trovatore , Don Carlo , Aida i La forza del destino , de Verdi, compositor al qual s’ajustà particularment bé el seu registre de…

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela Normal de…

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928 estrenà…

Estudià a Madrid amb el mestre López i amb L de Armedillo El 1957 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Madama Butterfly , i de seguida fou contractat per J Tamayo per al protagonista masculí de Doña Francisquita El 1965 inicià una gira per països llatinoamericans amb una companyia de sarsuela i, de nou a l’Estat espanyol 1968, fou contractat per la Compañía Lírica Nacional i, posteriorment, de nou, per la de J Tamayo El 1975 participà en l’estrena d’ El pirata , d’Ò Esplà, i el 1982 cantà amb gran èxit La vida breve , de M de Falla, al Teatro de la Zarzuela, abans de presentar-la en…

Bressol del judaisme i del cristianisme, patí nombroses invasions durant l’antiguitat, sobretot de cananeus i semites, i després caigué successivament sota les dominacions romana, bizantina, islàmica i otomana 1517-1917 Des del principi dels anys vint del segle XX, els britànics administraren la regió La proclamació de l’Estat d’Israel el 1948 tingué com a conseqüència l’èxode i el desplaçament de molts palestins als països àrabs veïns, sobretot cap a Jordània La música dels palestins comparteix moltes característiques amb les altres músiques dels països àrabs de l’Orient Mitjà, com per…

Tenint en compte el seu traçat, pot ser d’accents, com per exemple la notació hispana, o de punts, com l’aquitana Hi ha notacions els neumes de les quals són disjunts, com en el cas de la paleofranca i la lorena, i d’altres en què els neumes són conjunts, com en la de Sankt Gallen, en la francesa i en la primitiva catalana notació catalana Entre les notacions de l’Europa central la més important és la de Sankt Gallen, sorgida al monestir del mateix nom i que és una de les més antigues s’estengué per Suïssa, el nord d’Itàlia i l’est de França, i influí en el desenvolupament de les notacions…

Segons J Subirà, Manuel visqué i es formà a Madrid El 1744, tocà, juntament amb els seus germans, en l’òpera Achille en Sciro que es representà al Coliseo del Buen Retiro Fou instrumentista de Las Reales Guardias Españolas i de Las Descalzas Reales de Madrid, i ocasionalment, suplent en la capella reial Compongué tant música instrumental com teatral Posà música a la primera sarsuela de Ramón de la Cruz, Quien complace a la deidad acierta a sacrificar , que s’estrenà el 1757 en una casa particular Fou, a més, un compositor de tonadillas , que segons Subirà escriví del 1758 al 1770 Pel que fa a…

Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…

Les seves obres revelen un esperit de renovació d’aquest important accessori Per tal d’aconseguir més força i equilibri, assajaren les fustes més diverses a fi de donar a l’arc una corba de forma convexa, i no còncava com es feia a l’època Idearen la noueta ajustada per mitjà d’uns cargols i un botó exterior d’ivori per a facilitar-ne el desplaçament en tensar i destensar la metxa de pèl, que fins llavors es tensava per mitjà d’una cremallera esculpida a la mateixa vara o amb la mà que agafava l’arc Els Tourte són considerats amb tota justícia els inventors de l’arc…

En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc