Resultats de la cerca

Format a l’Institute of Musical Art de Nova York, estudià piano amb Abby Whiteside i composició amb Vincent Jones A partir del 1924 treballà en emissores de ràdio com a cap de programes musicals, al llarg dels quals presentà personatges com Frank Sinatra o Duke Ellington Fou un dels compositors nord-americans més difosos i populars del segle XX Fou nominat en diverses ocasions per als premis Grammy, guardó que guanyà el 1966 per la gravació de la Simfonia número 1 de Charles Ives El 1995 fou premi Pulitzer de música per Stringmusic i el 2005 guanyà un premi Grammy honorífic Del 1986 al 1994…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves…

Serví com a sacerdot i cantor de capella de la cort del ducat de Borgonya des del 1457 L’any 1470 es feu càrrec de les funcions de capellà Tot i que gaudí de molta fama en el seu temps, tan sols s’han conservat un total de vuit de les seves composicions profanes, la major part rondeaux Els teòrics John Hothby i Johannes Tinctoris el mencionen com un dels principals compositors de la seva generació Les seves obres tingueren una àmplia difusió Algunes de les seves chansons conservades més conegudes són N’aray je jamais mieulx que j’ay i Le souvenir de vous me tue

No se sap res del seu aprenentatge musical, però rebé la influència del pianista T Jackson A partir del 1902 treballà de pianista als bordells de Nova Orleans, i poc després inicià una etapa itinerant pels Estats Units, treballant de pianista de bar o integrat a grups de minstrel El 1917 s’installà a Los Angeles Cal pensar que durant aquests anys d’itinerància fusionà diversos estils, entre els quals el ragtime , el blues , els espirituals, les work songs , peces del repertori de minstrel i música d’origen hispànic, per a arribar a una amalgama molt propera a la música que llavors es…

Tocà, entre d’altres, amb Bunk Johnson i Papa Celestin abans de fer-ho als vaixells del Mississipí amb Fate Marable 1918-21, on adquirí una gran reputació entre els músics de Nova Orleans Anà a Chicago per treballar amb King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong, i enregistrà alguns dels millors discos de l’època Durant el ressorgiment que de l’estil Nova Orleans es produí els anys quaranta, fou molt sollicitat i actuà força per Europa L’estil de Dodds fou pres com a model a Nova Orleans, però sobretot a Chicago, on influí els bateries de la següent generació

Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i cançons, en…

A quinze anys deixà els estudis i s’incorporà a una companyia de músics itinerants Del 1928 al 1930 treballà en l’orquestra d’Alphonso Trent, amb algunes interrupcions puntuals per a tocar amb Jelly Roll Morton L’any 1930 abandonà Trent definitivament i s’installà a Buffalo, on creà la seva pròpia banda El 1936, installat a Nova York, liderà un quintet a l’Onyx Club que esdevin gué un dels més importants del període swing En aquesta època començà a emprar un amplificador per al violí A partir del 1957 realitzà una sèrie de gravacions, entre les quals Have Violin i Will Swing , i…

Estudià orgue i teoria de la música Treballà com a cornetista en bandes de músics A partir del 1896 dirigí els Mahara’s Minstrels, i més endavant la seva pròpia banda, la Memphis Orchestra, sempre itinerant pel sud dels Estats Units La formació interpretava música de ball, ragtime , arranjaments d’obertures operístiques i composicions del mateix Handy Fou el primer a incorporar elements de blues -que escoltà de cantants i grups rurals- a música orquestral escrita, tal com ho mostren Memphis Blues 1912 i la cèlebre St Louis Blues 1914 Els anys vint s’installà a Nova York com a editor musical…

Fou el bateria de diverses bandes de Nova Orleans El 1925 es traslladà a Chicago, on treballà amb Jimmie Noone 1927, Carrol Dickerson 1927-30 i Louis Armstrong, amb el qual collaborà en diversos enregistrament entre el 1928 i el 1929 Muggles , When You’re Smiling , etc Més endavant treballà a Nova York i Chicago amb Jelly Roll Morton, Roy Eldridge, Mezz Mezzrow i Sidney Bechet Durant la dècada dels quaranta residí a Califòrnia, i al principi dels anys cinquanta feu una gira europea amb Mezz Mezzrow Més endavant treballà a Nova York amb els seus propis conjunts o acompanyant…

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…