Resultats de la cerca

Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’execucions" que no és…

Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i ell mateix feu d’actor en…

Estudià música al Collegi de Sant Olaf Minnesota i fou membre integrant de conjunts com els Berkeley Chamber Singers i Musica Mundana, amb els quals interpretà música antiga Posteriorment amplià la seva formació a Munic Destacà especialment en el repertori preclàssic, amb obres d’A Cesti, C Monteverdi, A Scarlatti o S Landi, que interpretà sota les ordres de directors com C Hogwood, R Jacobs i S Preston, entre d’altres Actuà als Estats Units i en diversos països europeus, com Bèlgica, Àustria o Itàlia El seu repertori també inclou els lieder de F Schubert Enregistrà obres sacres d’A Vivaldi i…

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes…

De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969 estrenà el concert per a…

Entre els més importants cal destacar Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davies Jr, Ella Fitzgerald, Bing Crosby, Barbra Streisand, Luther Vandross i Tony Bennet, alguns dels quals es basaven en composicions d’Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter Els crooners començaren cantant els anys trenta i quaranta, al capdavant d’orquestres i big bands L’arranjador i productor Nelson Riddle fou una peça clau en el seu triomf després de la Segona Guerra Mundial No obstant això, al final dels anys cinquanta el rock els apartà de la fama i no fou fins als anys setanta que recuperaren…

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…

Començà com a cantant de folk als bars de Toronto, però aviat la seva veu clara, unes lletres molt poètiques, reivindicatives i intelligents, i el so sobri de la seva guitarra acústica la llançaren a la fama i es convertí en un mite de la generació dels joves nord-americans dels anys seixanta i setanta El seu disc Ladies of the Canyon 1970 conté l’himne hippy Woodstock , que popularitzà el conjunt Crosby, Stills, Nash and Young Mitchell, molt creativa, prescindí de la comercialitat i mirà de no estancar-se en un estil Així, doncs, passà del folk al pop, el jazz , la música ètnica i d’…

Les tonades, senzilles i molt repetitives, eren fetes a partir de tres acords, s’acompanyaven de guitarra i violí i elogiaven els valors del camp Una de les arrels del country , el hillbilly , es distingia per la preeminència de banjos i dobros Aquest tipus de música començà a ser conegut els anys vint i trenta del segle XX a partir dels programes de ràdio d’Ole Orpy A partir dels anys cinquanta, en fusionar-se amb un estil musical similar que es feia a la costa oest, aparegué el country western Aquesta música, que tingué Nashville com a capital, assolí un gran èxit comercial Els anys…

Infant prodigi, de molt jove aprengué a tocar tot sol diversos instruments, però destacà molt especialment amb la guitarra elèctrica, instrument del qual és considerat un dels principals intèrprets de la seva generació Començà a despuntar abans d’arribar a vint anys Aconseguí un contracte amb la multinacional Warner, cosa que mai ningú no havia assolit de tan jove Gràcies als seus grans dots com a músic, ballarí i showman assolí ràpidament una gran popularitat Ja demostrà els seus dots en el seu primer disc, For you 1978, on tocà tots els instruments, feu tots els arranjaments i s’encarregà…