Resultats de la cerca

Vida De petit es traslladà a Barcelona, on estudià amb Climent Cuspinera i s’inicià com a pianista amb Consol Criado Carles G Vidiella el presentà en públic el 1891, al Teatre Líric Posteriorment anà a París, on prosseguí els estudis de piano amb M Moszkowski i s’inicià en la composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, centre del qual fou professor de piano a partir del 1906 Professor de literatura pianística a la Universitat Nova de Brusselles 1906-08, ben aviat el seu nom ocupà un lloc destacat en el panorama musical mundial El 1908 s’establí a Viena, però el 1910 retornà a l’Havana…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar…

Rebé la seva primera formació musical a la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, M Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841 Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell, el qual servà sempre una especial veneració pels ensenyaments de Nin Segons Pedrell, descobrí la polifonia…

Per les dades de què es disposa sobre la seva biografia, sembla que el 1751 treballava a la seu de Lleida i que l’abandonà el 1762 De Freixenet s’han conservat tres sonates per a tecla Dues foren editades per J Nin el 1928, i l’altra, per MS Kastner el 1954 El seu estil, segons alguns comentaristes, és anàleg al d’Antoni Soler Dues de les sonates presenten una estructuració bipartida, mentre que la tercera és un exemple incipient de tripartició i bitematisme dins del gènere Tot i la poca obra conservada, aquestes peces són un element interessant per al coneixement de l’evolució…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La…

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva mort Compongué obres de…

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble…

Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent…

El fundador fou Ramon Ferrer i Nin, que havia entrat en contacte amb aquesta música a París Sota la seva guia s’oferiren conferències, es projectaren pellícules, s’organitzaren audicions de les novetats discogràfiques arribades dels Estats Units i també es realitzaren nombrosos concerts i festivals El 1936 creà una orquestra pròpia Al llarg de la seva història, importants noms dins el món del jazz , tant nacionals com estrangers, passaren per aquesta institució, entre els quals es poden destacar Tete Montoliu, la Locomotora Negra, Lou Bennett o The Original Dixieland Jazz Band La…